«Així, doncs, germans, estem endeutats, però no amb la carn, perquè hàgim de viure seguint les seves inclinacions. Si seguíssiu el tarannà de la carn faríeu cap a la mort; però si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.» ROMANS 8:12-14 BEC
Romans 8:12-14 ens recorda que els que viuen d’acord amb la carn van pel camí de mort més els qui fan morir les obres de la carn, obtindran vida.
Això sembla estrany a la societat on vivim, on se'ns anima a buscar sempre el nostre propi bé: Fes-ho a la teva manera! Segueix el teu cor! T’ho mereixes! La teva felicitat és el que importa! Cal viure! He de mirar per mi!Has sentit alguna d'aquestes frases? El que es valora és cercar el nostre propi bé, mirar per nosaltres mateixos i gaudir el moment.
Però Déu diu a Sa Paraula, «si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu.» ROMANS 8:13 BEC. Jesús va dir «Qui vulgui salvar la vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, aquest la salvarà.» LLUC 9:24 BEC. És una paradoxa. Quan vivim per a Déu, Ell mira pel nostre bé.
«Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.» ROMANS 8:14 BEC
Si ets una filla de Déu, les obres de la carn no tenen cabuda al teu camí diari. Pau diu a Romans que per l'Esperit Sant, podem fer morir les obres de la carn”I a Gàlates 5:16-18 (BEC) veiem com fer-ho: Diu «Jo, doncs, us aviso: camineu en l’Esperit i no satisfareu els desitjos de la carn.» GÀLATES 5:16 BEC
Quan tallem el subministrament a la carn, aquesta es debilita i mor. De la mateixa manera, pot passar al revés si no alimentem l'Esperit. Si teniu descuidat l'Esperit, examineu el vostre cor, perquè, diu Déu, que el qui no viu en l'Esperit no és el seu fill. Has nascut de nou?
Ens diu a Gàlates «Perquè la carn té avidesa contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu. En canvi, si us deixeu guiar per l’Esperit, no esteu sota la Llei.» GÀLATES 5:17-18 BECPau vol dir, com llegim a Romans 6, que una vegada en Crist, ja no som esclaus del pecat. Ara som lliures per no servir aquests desitjos carnals.
I quines són les obres de la carn?A Gàlatas 5 trobem una llista que no és exclusiva ni exhaustiva. Hi ha sens dubte moltes altres manifestacions de la carn, però aquí en veiem unes quantes: “Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge”, fins aquí potser diràs: estic bé, no estic ficada en pràctiques immorals. Bé, continua Pau: “idolatria, maleficis”, això és, dependre d'una altra cosa que no sigui Déu. Buscar la felicitat en un altre lloc, a la teva manera, sense Déu. Continua amb la llista: “enemistats, baralles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes, enveges, homicidis”. Ah, homicidis no, dius, però recorda el que va dir Crist, que si insultes el teu proïsme, menyspreant-lo al teu cor, ja ets culpable d'homicidi. Que Déu ens ajudi amb les nostres relacions i les actituds que permetem cap als altres. I per acabar Pau segueix dient “embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.” GÀLATES 5:19-21 BEC.
Ja ho havia dit abans. Els excessos, la immoralitat, la manca d'amor per Déu i el proïsme, la manca de la presència de l'Esperit Sant al cor són les obres de la carn que no ens permeten tenir comunió amb el Pare.
Examina't, trobes evidències de les obres de la carn a la teva vida? Clama a Déu, assegura't que de debò ets la seva filla. I si ja tens l'Esperit, no alimentis la carn. Talla el subministrament. Deixa que pel poder de l'Esperit de Déu que viu en tu vagin morint les obres de la carn.
