La segona característica del fruit de l'Esperit és el goig. Un cop més, com parlem sobre l'amor, és important definir correctament el goig. El goig no és petar-se de riure o riure per les butxaques, anar de festa en festa, prendre's la vida a la lleugera o ignorar qualsevol responsabilitat.
Podríem dir que el goig és un sentiment de benestar que en realitat no ha de dependre de les circumstàncies.
Hebreus 12:2 diu que Jesús, pel goig posat davant d'Ell va poder suportar el patiment de la creu. Quina pitjor circumstància que ser clavat en una creu pel pecat d'un altre? En què consistia aquest goig? Crist havia vingut al món amb el propòsit principal de proveir la salvació per a la humanitat, i allà a la creu, el seu objectiu era complert. Tot s’ha complert!, va exclamar, i el goig més gran, el goig de la salvació, es va fer possible per a cada persona que confiés en el sacrifici de la creu. Isaïes 53 ja ho havia proclamat quan parlava del Messies dient: «Per les proves de la seva ànima veurà la llum i en serà saciat; amb el seu coneixement, el meu servent, que és just, en justificarà molts, i portarà les seves culpes» L’aflicció de Sa ànima va portar el fruit de la salvació. El seu goig s'havia complert.
Déu desitja que el nostre goig es compleixi també en Ell. Filipencs 4:4 (BEC) ens mana «Estigueu contents en el Senyor sempre.» I a Joan 15:11 (BEC) diu «Us he dit aquestes coses a fi que compartiu la meva alegria i tingueu una alegria plena.» Quines coses els havia parlat? Els havia dit que Jesús moriria, que ressuscitaria i que aniria al Pare, però vindria a ells l'Esperit Sant. Jesús adverteix als seus deixebles que per experimentar el goig complet de què parla ell, havien de romandre en el seu amor, perquè separats d'Ell, no podrien portar fruit.
El goig els dies bons no té mèrit; és natural, espontani. Però el goig que és fruit de l'Esperit és el que ens permet veure més enllà de les circumstàncies que per si soles no produeixen alegria o satisfacció. És un goig ancorat a la Roca que és Crist.
David canta el Salm 28 enmig de l'aflicció i exalta la seva Roca per fe que la seva ajuda vindrà, i ho expressa com si ja hagués passat perquè Déu és sempre fidel per atendre les nostres súpliques: «El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.» SALMS 28:7 BEC
«Veniu, cantem joiosos al Senyor, aclamem la roca de la nostra salvació» El Salm 95, així com Colossencs 3:16 i 17 ens exhorta a recitar i cantar la Paraula de Déu, donant gràcies a Déu en els nostres cors.
La gratitud és una part essencial del goig del cristià. Podem estar agraïts perquè malgrat la tristesa momentània que puguem experimentar, ens assegura Joan 16 que “La nostra tristesa esdevindrà en goig”. A Santiago 1:2 (BEC) llegim «quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,» Això ho podem fer perquè confiem que el fruit de l'aflicció és bo, agradable i perfecte, si estem en la voluntat de Déu. Déu és el que converteix el nostre plany en dansa, diu Salm 31, i canvia la nostra tristesa per un goig que el món mai no podria donar.
