«I que el Senyor de la pau us concedeixi la pau sempre i de tota manera.» 2 TESSALONICENCS 3:16 BEC
Déu es presenta en aquest text com el Senyor de la pau. Ell és pau, posseeix la pau i és el que dona la pau.A Joan 14:27 (BEC) llegim: «Us deixo la pau, us dono la meva pau.» El verset continua dient: «No us la dono com el món la dona. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.»Dona a entendre que la pau que el món dona no pot erradicar la por. El món pot experimentar pau fora de Déu?Com és la pau que el món ofereix?
A Miquees 3:5 (BEC) Déu parla dels «profetes que enganyen el poble i criden: Pau!, mentre tenen alguna cosa per a mossegar amb les dents, però que declaren la guerra santa a qui no els posa res a la boca»
La pau del món és variable i condicionada per les circumstàncies. Si tinc de tot, puc estar en pau. Si el meu veí es porta com cal, tindrem pau.Fins i tot és possible tenir una pau falsa. A 1 Tessalonicencs 5 llegim sobre els últims dies: «Pel que fa al temps i al moment, no fa al cas, germans, que us n’escrigui, ja que vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor arribarà com un lladre de nit. Quan diran: Pau i seguretat, llavors, de sobte vindrà la destrucció damunt d’ells, com els dolors de l’infantament a una dona encinta, i no se n’escaparan.» 1 TESSALONICENCS 5:1-3 BEC
Expressions benintencionades com “no passa res”, “tot anirà bé” anuncien pau i seguretat quan en realitat no és aquest el cas necessàriament. La pau de Déu no és així. La pau que Déu dona es basa en el seu propi caràcter. Ell ens pot donar la seguretat que ens permet tenir pau veritable, perquè Ell és poderós per guardar-nos. Podem confiar en Ell. La pau del món no és necessàriament dolenta. Més aviat és la pau que ve quan tot funciona sobre rodes, quan no hi ha cap conflicte. Però aquesta pau és molt fràgil, perquè fins i tot quan tot al nostre voltant sembla anar bé, la veritat és que tenim una tendència a perdre la pau. La pau natural de l'ésser humà està, com tot el creat, afectada pel pecat; és inestable, perquè som capaços de perdre la pau per situacions que ni tan sols són reals. Perdem la pau pensant en el “I SI”. I si això surt malament? I si no arriba? I si no ho puc pagar? I si no funciona segons els plans? Aquests “isis” que encara no són, ens roben la pau. Però Déu ofereix una pau que va més enllà de l'enteniment humà.
Déu diu a Filipencs 4: 6-7 (BEC), just després d'exhortar-nos a estar joiosos: «no us inquieteu per res, ans en qualsevol ocasió acudiu a l’oració i a la súplica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies. I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.»
La pau de Déu és una pau que treu la por. Potser podem dir que quan sentim temor, és un clar senyal que alguna cosa ens està robant la pau. Què podem fer en aquestes situacions? Déu ens diu que la pau és un fruit que produeix l'Esperit Sant. Si ens sentim així, potser no ens estem ocupant en Esperit, sinó en els afanys de la carn.
Si portem al Senyor les nostres càrregues, nosaltres ens n’alliberem i ell tindrà cura de nosaltres (1 Pere 5:7). Quan fem això, Déu a canvi ens dona la pau, que guarda els nostres pensaments i els nostres cors. Aquest intercanvi és preciós, i reflecteix allò que des d'un principi Déu fa amb nosaltres. Ell va portar els nostres draps bruts i ens va donar a canvi el seu mantell de justícia, i segueix emportant-se tot allò que ens destorba per donar-nos a canvi pau i gratitud. No deixem d'intercanviar amb Déu tot allò que ens lliga per rebre la pau i la joia que només Ell pot donar.
Jesús va animar els seus deixebles i ens continua animant amb aquestes realistes paraules a Joan 16:33 (BEC) «Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”» «I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments,… i estigueu-ne agraïts.» COLOSSENCS 3:15 BEC
