Senyor, dona'm paciència! Aquesta expressió, de la manera com se sol dir, està molt lluny del desig de Déu de produir paciència al nostre cor. La paciència es demostra amb la nostra actitud i les nostres accions, però ha de brollar del nostre interior. Aquesta és també fruit de l'Esperit, un esperit de poder, d'amor, de domini propi (2 Timoteu 1:7)
Podem distingir tres aspectes del terme paciència. El primer comporta la idea de saber esperar; El segon es refereix més aviat a la capacitat de fer alguna cosa amb constància fins a obtenir el resultat desitjat i un tercer descriu la capacitat de suportar una càrrega.
En primer lloc, la paciència es manifesta en una actitud correcta quan veiem que encara no es compleix una cosa que esperem. La pacient espera aquí demostra confiança que la cosa promesa arribarà.
El salmista al Salm 40 diu: “Pacientment vaig esperar” I llegim que Déu va escoltar la seva pregària. El Salm 37 diu «Descansa en el Senyor i espera en ell, no t’inquietis» Aquests textos entre altres mostren una actitud correcta davant l'espera.Quan els nostres nens eren petits els vaig donar una definició que ells poguessin entendre. La paciència és esperar SENSE QUEIXAR-SE. Aquest matís de la segona part és important, perquè quan esperem queixant-nos tot el temps, no estem demostrant paciència, sinó impaciència.
Proverbis 14:29 (BEC) ens diu «El tolerant és ric d’enteniment; l’iracund fa evident la seva niciesa.» Que rellevant és demanar a Déu que ens ajudi a no desesperar-nos. Déu és fidel a complir les seves promeses, i ens diu 2 Pere 3:9 (BEC) que Ell és també pacient. «El Senyor no retarda el que va prometre, com alguns pensen, sinó que és pacient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se. Però, el dia del Senyor vindrà» Déu espera pacientment amb el desig que una ànima més arribi al penediment i fe en Crist.
El segon aspecte de la paciència és més actiu. Ho veiem exemplificat a Hebreus 12 com una carrera. Per córrer una marató necessitem resistència i perseverança. Si ens impacientem i accelerem, no podrem resistir fins a arribar a la meta. Déu ens dona també l'exemple del qui planta i rega amb l'esperança de rebre la collita. Déu diu a Gàlates 6:8-9 (BEC) «qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eterna. Posats, doncs, a fer el bé, no ens desanimem, que al seu temps collirem, si no defallim.» Hi ha situacions en què nosaltres no simplement hem d'asseure'ns a esperar en silenci, sinó que podem i hem de fer un altre pas, continuar fent el bé, sense desmaiar, sense abandonar, fins a la vinguda del Senyor, diu Jaume 5.
Hi ha un tercer aspecte de la paciència i és el de suportar una càrrega pesada. Em ve al cap la imatge d'un que aixeca pesos. Déu ens diu que la seva càrrega no és feixuga perquè Ell la porta amb nosaltres. (Mateu 11:30).
Una senyora anciana, quan se li va demanar que donés una paraula clau per al seu llarg matrimoni va dir “Aguantar.” És una llàstima, perquè totes esperàvem paraules més positives, i Déu ha dissenyat el matrimoni per a benedicció nostra i glòria seva. Però sí que hi ha un aspecte d‟aquest concepte d‟aguantar o suportar en cada relació humana. Déu ens demana “suporteu-vos els uns als altres en amor” i 1 Corintis 13 presenta un amor sofert, En aquest text, Déu presenta l'amor com a pacient. El verset 7 diu que l’amor: «tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.»Vet aquí aquests tres conceptes de la paciència. L'esperança en confiança, la fermesa a la dificultat, la persistència en continuar fent el be.
Romans 12:12 (BEC) també ho expressa així «Estigueu gojosos en l’esperança, sigueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.»
Deixem que Déu produeixi en nosaltres la seva paciència, perfeccionant-la fins al dia del Senyor.
