A primera vista ens pot semblar que els propers dos fruits de l'Esperit, la benignitat i la bondat, són sinònims o semblants. Però si Déu els ha enumerat separadament és perquè convé distingir-los i donar-los atenció per separat.
La benignitat és una virtut que descriu una disposició cap al bé. Un cop més, veiem que Déu està interessat a transformar el nostre esperit i no merament afegir una sèrie de ritus i costums a la nostra vida. L'obra de l'Esperit Sant en una vida produeix un amor sacrificial, un goig inalterable, una pau que sobrepassa tota entesa, una paciència duradora i una benignitat genuïna.
Un cor que és benigne és un cor que desitja el bé per al proïsme. Déu és bo, i totel que permet a la nostra vida és maligne. A Jeremies 29:11 Déu diu al seu poble que els pensaments que té cap a ells són de bé i no de mal. Romans 8:28 ens diu que als qui estimen Déu, totes les coses els ajuden a bé i Jaume ens ha de recordar que «Tota gràcia excel·lent i tot do perfecta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums.» JAUME 1:17 BEC. Els regals del Senyor són bons sempre, tots benignes. Si hem estat salvats, és per la benignitat del Senyor. 1 Pere 2:3 (BEC) parla expressament d’haver «tastat la bonesa del Senyor», referint-se a la salvació. I és que com veiem a Romans 2:4 “La seva benignitat ens guia al penediment”. La salvació, des del desig de penedir-nos fins al perdó de pecats, prové de Déu.
L'amor de Déu és benigne, llegim a 1 Corintis 13:4. El seu amor benigne cap a la humanitat és el que l'ha dut a oferir un pla de salvació per als qui l'havíem rebutjat. En la seva benignitat ha mostrat el seu amor, donant el seu Fill Unigènit. I és ell, a través del seu Esperit, el que convenç el pecador del seu pecat, portant-lo al penediment. És tot obra del Trino Déu, mostrant la benignitat del Senyor.
La benignitat bíblica està relacionada amb la misericòrdia i el perdó, i Déu ens demana a nosaltres que tractem amb el nostre proïsme com Ell ha tractat amb nosaltres. Efesis 4:32 (BEC) «Sigueu amables els uns amb els altres, comprensius, perdonant-vos mútuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.»
Veiem a Colossencs 3 que podem i hem de mostrar benignitat perquè Déu l'ha mostrada cap a nosaltres. Ens demana: «Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència, suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té queixa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.» COLOSSENCS 3:12-13 BEC
I Déu demana benignitat, no només per als amables i agraïts. Salm 135:3 diu que Déu és benigne envers els ingrats i els dolents, per la qual cosa a Lluc 6: 35 (BEC) ens demana: «Més aviat, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar-ne res a canvi»
Un cop més, Déu ens demana una cosa que sembla estar fora de la nostra capacitat. Però recorda, allò que és impossible per a nosaltres, en Crist és possible. Déu ens demana que siguem benignes, però Ell és qui ens dona la benignitat per mitjà de l'Esperit Sant. Aquest desig de bé cap a aquells que no s'ho mereixen o no ho aprecien no prové de nosaltres, sinó de Déu mateix. Deixa que el seu fruit creixi en tu. I si tens manca de saviesa, demana-la a Déu, ens diu Jaume. La saviesa de Déu és benigna ( Jaume 3:17), i Déu la dona abundantment a tothom qui la demana.
