Si les obres de la carn són enemistats, baralles, gelosies, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes entre d'altres, el fruit de l'Esperit que les pot eliminar és la mansuetud. Un esperit mans no és donat a la ira. Hi ha una dita que diu “si un no vol, dos no es barallen” i podríem dir que una persona mansa porta pau a una situació tensa. Proverbis destaca la benedicció d'un esperit de mansuetud i el contrasta a un iracund. I ens recorda el 15:1 (BEC) que «Una resposta amable aplaca el furor»
El Senyor Jesús va predicar a la muntanya dient «Feliços els humils, perquè posseiran la terra.» MATEU 5:5 BEC. I va dir més tard «Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que soc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,»MATEU 11:29 BEC.
La mansuetud no mostra debilitat, com molts pensarien. Si no que és força i poder sota control. El nostre Senyor Totpoderós era mans i humil. Als evangelis el veiem donant exemple, rentant els peus dels seus deixebles, i suportant el patiment de la creu sense pensar en si mateix. Com profetitzava Isaïes 53:4-7 (BEC) «Tanmateix, ell ha suportat les nostres sofrences, s’ha carregat els nostres dolors i nosaltres el teníem per un castigat, un colpit de Déu i abatut. En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dona la pau queia damunt d’ell….Maltractat i humiliat, no obria la boca; com un anyell conduït a l’escorxador, com una ovella davant l’esquilador, callava i ni tan sols obria la boca.»
«Tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús» demana Pau aFILIPENCS 2:5 BEC. Aquesta mansuetud ha de brillar en el nostre tracte amb altres perquè l'església de Crist sigui edificada. Ha de ser present ja sigui quan ens reprenguin o quan hàgim de reprendre.
Jaume1 diu «que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se, perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.» Jaume està demanant mansuetud a l'hora de rebre la Paraula de Déu. I diu: «Per tant, rebutgeu tota mena de brutícia i els excessos de la maldat, i acolliu dòcilment la paraula inserida en vosaltres, que és prou potent per a salvar les vostres ànimes.» JAUME 1:21 BEC
Aquesta Paraula implantada a les nostres ànimes, rebuda amb la mansuetud del seu Esperit, pot produir en nosaltres la fe per a la salvació i les bones obres que l'evidenciïn, ensenya Jaume 3:13. L'apòstol Pau, quan ha de reprendre els corintis els parla amb “La mansuetud i tendresa de Crist” (2 Corintis 10:1), volent ell comunicar la mateixa actitud de Crist, i d'igual manera ensenya a Gàlates 6:1 (BEC) «Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predisposició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.» Quan exercim la nostra obligació cristiana de reprendre'ns i exhortar-nos els uns als altres, hem de recórrer a la mansuetud del nostre Senyor, per no pecar, fent-nos a nosaltres mateixos més del que realment som, pecadors justificats per gràcia, capaços de pecar com qualsevol altre , i dependents de Déu, amb desig de donar-li glòria.
La mansuetud és molt important a l'hora de tractar amb els altres i en compartir l'evangeli. Per això veiem a Titus i Timoteu que el servent de Déu ha de mostrar mansuetud. (Tit 3:2; 1 Timoteu 6:11; 2 Timoteu 2:25) I a 1 Pedro 3:15 (BEC) llegim «reverencieu el Crist dintre el vostre cor, disposats sempre a respondre a tothom que s’interessi per l’esperança que hi ha en vosaltres» «apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i diu nostre senyor que trobarem descans per a la nostra ànima» MATEU 11:29 BEC
