En quart lloc, veiem el contrast entre les embriagueses, golafreries i coses semblants, que no tenen res a veure amb la temprança que presenta la Bíblia.
Què és allò que s'oposa a la temprança?I si et digués que l'adversari de la temprança és en realitat el control?
A primer cop d'ull sembla que no tingui sentit. Hem definit la temprança com a domini propi, o també anomenat autocontrol. Com pot ser el control l'enemic de l'autocontrol? Després de tot, embriagueses, golafreries i coses semblants, són resultat del descontrol. Oi?
És més aviat una qüestió de qui té el control de la teva vida a cada moment.
Des del principi de la humanitat l'ésser humà vol tenir control sobre totes les coses. Per aquest motiu, ens resistim a deixar que sigui Déu qui prengui el control de la nostra vida.
Quan un s’entrega a Crist, li entrega la voluntat pròpia, les opinions, els desitjos, els somnis, els plans. Sabem que en mans de Déu estem fora de perill, i no obstant lluitem contra la idea de deixar que Ell controli la nostra vida. Aquí és on comença el problema; quan decidim tenir el control.
Unes més i unes menys, totes tendim a ser controladores. Volem controlar el que passa a les nostres vides i el que passa a les vides dels nostres proïsmes. Si som una mica organitzades, controlem la nostra dieta, el nostre horari, la manera de fer les coses, i fins i tot la manera com els altres han de fer-les. Prenem la responsabilitat d’encarregar-nos de tot i arribem a voler controlar els nostres marits, els nostres fills, i qualsevol que se situï a la nostra esfera d'influència. Però això no és el domini propi de què parla la Bíblia.
Perquè la realitat és que no vam ser creats per controlar-ho tot. I per això, hi ha tanta frustració en aquesta societat de controladors ambulants. A Eclesiastès 8:8 (BEC), l'home més savi de la història ens diu que «No hi ha ningú que tingui poder sobre el seu esperit i que pugui retenir-lo, ni poder sobre el dia de la mort.» No ho podem controlar tot. No som capaços de controlar l'univers i ni tan sols la nostra vida, però Déu sí. Sense Déu, tard o d'hora deixem de controlar i arribem als excessos. Fàcilment, passem d´estar en control a ser controlats per qualsevol cosa.Podem experimentar excés de control, causant trastorns emocionals i mentals, excessos en el temps de lleure, causant problemes d'addicció a activitats lúdiques (lícites o il·lícites) o al sedentarisme; excés de consum d'aliments no saludables, que ens porten a la golafreria i el malestar físic; o excés a substàncies tòxiques com l'alcohol o altres drogues, que porten a la destrucció. Cadascú d'aquests excessos és exemple d'una vida on l'Esperit Sant no té el control.
Efesis 5:18 (BEC) ens ofereix les dues opcions possibles: «No us embriagueu de vi, que us faria dissoluts; més aviat ompliu-vos de l’Esperit,» A la primera situació, el vi, o aquí pots posar qualsevol excés amb què lluites, està controlant algun aspecte de la teva vida, i per tant, no pots viure una vida plena en Crist. Però tens una segona opció, ser plena de l'Esperit. Quan la teva vida és plena del fruit que dóna l'Esperit, podràs descansar, confiant que Ell té el control de la teva vida, i estaràs lliure per viure una vida de domini propi, en l'Esperit.
Després d'haver donat una ullada el que són les obres de la carn i haver descrit el que són el fruit de l'Esperit i de veure com aquests dos grups s'oposen entre si, voldria que repasséssim com tenir cura d'aquest fruit tan preciós que l'Esperit ens regala.
Voldria deixar clar que aquest fruit és de part de l'Esperit, per a tot aquell que penedit dels seus pecats ha confiat en Crist per a salvació.
