«Estigueu sempre contents, pregueu constantment, en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.» 1 TESSALONICENCS 5:16-18 BEC
En algun moment del dia, en algun dia de la teva setmana o en alguns dies del mes, potser pots pensar que és difícil tenir goig. No necessàriament perquè les circumstàncies en si siguin dolentes. La veritat és que de manera miraculosa, en les circumstàncies difícils, Déu fa brollar un goig inexplicable, potser perquè ens adonem, més que mai, de la nostra dependència de Déu. Quan veiem com Déu actua a la nostra vida, podem somriure, de dins cap a fora, perquè Déu ens omple de joia.
I quan no veiem Déu actuar, no és que no estigui actuant, és simplement que no som capaços de veure'l, o que estem mirant en la direcció errònia.
Quan mirem horitzontalment, allò que tenim al voltant, és fàcil desanimar-se. Al cap i a la fi, som persones caigudes en un món caigut. Però Déu vol omplir-nos del seu goig. Veiem a les Escriptures que quan el poble de Déu perdia el goig, eren enfortits en el goig del Senyor quan anaven a la llei de Déu.
A Nehemies llegim un d'aquests instants. Un cop edificat el mur de la ciutat, Nehemies va ajuntar els dirigents i el poble, i va demanar al profeta Esdres que llegís la llei de Déu. El poble plorava en sentir les paraules de la llei, potser per tot el que havien perdut a causa de la seva rebel·lia, potser per tot el que els quedava per fer perquè Jerusalem tornés a la seva antiga glòria, però Nehemies diu al poble que deixin de lamentar-se i comencin a alegrar-se. «No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dona forces.» NEHEMIES 8:10 BEC. I continua fins al verset 12 explicant-nos que «Tot el poble se n’anà a menjar, a beure i a repartir-s’ho tot, fent una gran festa per haver comprès les paraules que els havien ensenyat.» NEHEMIES 8:12 BEC. Aleshores Esdres, confessant el pecat del poble, va fer un repàs de tot el que Déu havia fet per ells.
Eclesiastès 3:13 (BEC) diu que «perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu.» Déu és el que ens omple de goig i ens dona la capacitat de gaudir de tots els regals de Déu. Nosaltres, com el poble de Déu, podem oblidar les bondats de Déu i perdre el goig, però com veiem a Cròniques, Esdres, i els Salms entre altres que Déu personalment els omplia de goig, (Esdres 6:22) així vol omplir-nos a nosaltres avui del goig del Senyor, en el qual podem trobar la nostra fortalesa cada dia.
Quan no sentis goig a la teva vida, ves a la seva Paraula, confessa els teus pecats i presta atenció a tot el que Déu ha fet i està fent a la teva vida, i el Senyor mateix t'omplirà de goig, com ho ha fet amb el seu poble a través de la història.
«M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: la plenitud de goig a la teva presència, per sempre delícies al teu costat.»SALMS 16:11 BEC
