Una mare el fill de la qual acabava de tenir un accident de motocicleta molt greu em deia després d'una difícil intervenció i mentre el seu fill estava encara ingressat que estava molt agraïda a Déu per tot el que estava fent en la seva família. No importava que el seu fill estigués amb els òrgans interns danyats, que el seu marit malalt estava enllitat mentre ella anava d'una banda a l'altra atenent la seva família. La seva gratitud genuïna enmig de la prova em va commocionar, perquè aquell mateix dia, quan la meva batedora semblava fallar-me, el meu goig havia defallit. I vaig pensar...la meva carabassera… .
Si coneixes la història de Jonàs, potser has notat que el profeta no era un home gaire agraït, almenys en el període que ens revela el llibre. El que veiem a primera vista és la seva crítica i judici envers els ninivites als quals Déu havia enviat a evangelitzar. Jonàs havia intentat fins i tot fugir per no haver de tractar amb ells. Potser recordes que després que Déu li hagués de tornar a la costa per mitjà del gran peix, Jonàs, penedit, va reconèixer la bondat de Déu cap a ell i va obeir. Però després de predicar, se'n va anar a observar el judici de Déu que ell esperava sobre la gent de Nínive. Ens diu el text que es va preparar un petit refugi amb les plantes que va trobar al voltant, i es va posar a reposar. I Déu va fer que brotés una carabassera que li feia ombra durant el dia. Jonàs es va alegrar, però quan l'endemà Déu li va treure la carabassera, aquest es va enutjar de tal manera que Déu li va haver de cridar l'atenció. No va poder dir com Job: el Senyor va donar, el Senyor va treure, beneït el nom del Senyor.” Job 1:21
He de confessar que de vegades jo soc com Jonàs. Poso el meu goig en un dels regals de Déu, i quan aquesta cosa em falla, el meu cor defalleix. En meditar a la meva vida i la meva rutina de gratitud, m'adono de la manca d'agraïment a la meva vida. Si ets com jo, gaudeixes dels regals que Déu et dona, però no dones gràcies per això de forma específica, i només els trobes a faltar si et fallen. És com si donéssim per fet allò que Déu ens regala cada dia.
Què passaria si donéssim fi a aquest costum de notar el que és negatiu a la nostra vida i comencéssim a anotar tot el que és bo del dia?
Si t'examines uns dies, i veus que el que és bo, digne de lloança passa desapercebut a la teva vida i penses més en tot el que és injust i irritant, potser has de desenvolupar una rutina de gratitud. Podem començar per donar gràcies detalladament per les bondats de Déu, intentant veure tot allò que Déu ens ha donat i no pensar en tot allò que ens pugui irritar.
Quan facis això, potser descobreixes que com Jonàs, tens més queixes que agraïments. Potser trobes que tens més d'una carabassera a la teva vida, la qual ni vas plantar tu ni la vas treballar, però te'n beneficies, i no has donat gràcies. I quan algú et toca la teva carabassera, allò que brolla del teu interior és enuig en lloc d'agraïment.
Demana-li a Déu que et mostri les teves carabasseres, i una per una, comença a donar gràcies per tot el que Déu et dona. I quan aquestes coses et fallin, no oblidis donar gràcies perquè t'ha permès gaudir-ne en la Seva voluntat. En tot doneu gràcies.
