Vaig prometre que veuríem la pràctica de la gratitud i la pràctica de la lloança. Com podem practicar la lloança en el nostre dia a dia?
La lloança és la verbalització de la gratitud. El salmista diu a Salm 28:7 (BEC) «El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.»
La lloança comença amb la gratitud de cor. Primerament, el salmista reconeix que Déu és fort i protector i que en la necessitat Déu el va ajudar. Això va produir goig en el seu cor, i va lloar el Senyor amb cançó.
Si practiquem la lloança, en primer lloc, hem de reconèixer les benediccions de Déu a la nostra vida. Això és el que estem exercitant quan practiquem la gratitud. Podem dir que la lloança comença amb la gratitud d’esperit. Al parlar amb Déu de totes les coses bones que veiem al nostre voltant, estem lloant Déu, sigui amb cançó o sense.
Algunes persones pensen que la lloança té lloc quan ens reunim a l'església a cantar. Sens dubte, hem de lloar Déu a la congregació, però la lloança comença diumenge a la nit, i ha de continuar dilluns al matí i fins al diumenge següent. Doneu gràcies en tot, pregueu sense parar, i estareu sempre joiosos, recordes? Si seguim aquesta rutina, el goig del Senyor es mostrarà constantment a les nostres vides.
El llibre dels salms està ple de lloances. El salmista, fins i tot en els salms de pregària, quan posa tota la seva ansietat sobre el Senyor, sempre acaba donant gràcies a Déu per Déu. Aquesta és la lloança de cor per fe.
A què em refereixo? Tornem al salm 28. David comença clamant a Déu, pregant-li que si us plau no el deixi, o defallirà com els que baixen al sepulcre. David reconeix la seva condició i necessitat. Continua parlant amb Déu de com és de dura la seva situació, pregant-li que l'alliberi d'aquells impius que desitgen el seu mal. I al mig del salm reafirma que el Senyor sens dubte actuarà. Per fe, la resta del salm David es dedica a lloar Déu per Déu. Parlaré més d'aquesta pràctica una altra vegada, però en resum, David enumera incomparables característiques de Déu. «Beneït sigui el Senyor, que escolta la meva veu suplicant.» Com sabia David que Déu l’havia escoltat? Perquè Déu sempre escolta. Jeremies 29:12 (BEC) «Llavors m’invocareu, vindreu a pregar-me i jo us escoltaré.»I David continua lloant Déu en la seva pregària: Déu és la meva fortalesa. El meu escut, la fortalesa del seu poble, el refugi salvador del seu ungit. Veus com David lloa allò que coneix de Déu? I quan acaba el salm amb petició, encara el lloa, perquè en venir a Déu en pregària reconeix que només Déu pot fer allò que li està demanant: «Salva el teu poble! Beneeix el teu heretatge! Sigues el seu pastor, i sustenta’ls per sempre!» SALMS 28:9 BEC. Veiem que David lloa Déu, reconeixent-lo com el seu Salvador i el seu Pastor, qui pot beneir-lo i sustentar-lo per sempre.
Vols veure el goig de Déu a la teva vida? Practica la lloança personal. Reconeix Déu a la teva vida i dona-li gràcies Per qui Ell és. Expressa-li la teva gratitud pel que ha fet, i pel que està fent ja, i per fe, dona gràcies per allò que li estàs demanant. Reconeix el Senyor a la teva vida, perquè aquesta és la millor lloança.
