L’ésser humà lluita amb el dubte. Ens costa prendre decisions i tendim a la desconfiança. Després de tot, és fàcil triar malament i no volem que ens enganyin. Però crec que estarem d'acord que el dubte acostuma a treure’ns la pau.
A la definició de dubte trobem dos aspectes, la vacil·lació entre opcions i la incertesa davant d'un enunciat.
Sobre el primer aspecte, vegem el que Elies va dir al poble a 1 Reis 18:21 (BEC): «Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula.» Claudicar entre dos pensaments és la idea de vacil·lar davant de dues opcions. El poble ho hauria d'haver tingut molt clar. Havien de triar entre Yahveh, el veritable Déu, o Baal, un déu fals. I ens diu la Bíblia que el poble va quedar callat…. no podien decidir-se a seguir Déu. A Josuè 24:15 (BEC) Josuè repta el poble de Déu a triar, però ell no va dubtar. «I si us desagrada servir el Senyor, trieu-vos avui qui voleu servir, perquè jo i la meva casa servirem el Senyor.» Quan el poble no va escollir Déu sense titubejar, estava practicant el dubte. I veiem al poble de Déu que el dubte l'allunyà de la pau alhora que de Déu. Jaume 1:6 (BEC) diu que «els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.»
El Senyor diu a Deuteronomi 30:19 (BEC) «Avui crido com a testimonis contra vosaltres el cel i la terra, que us he proposat la vida i la mort, la benedicció i la maledicció. Escull, doncs, la vida, a fi que visquis tu i la teva descendència,»
Déu avui dia encara ens dona a triar entre la vida i la mort. No dubtis a escollir Crist; Ell és la vida. No vacil·lis sense dir paraula. Escull sàviament perquè visquis una vida de pau en comunió amb Déu.
L'altre aspecte del dubte és una incertesa o podríem anomenar-lo incredulitat davant d'un enunciat. Molts filòsofs han suggerit que el dubte és sa, i que tots hauríem de dubtar de tot fins a ser convençuts de la veritat. Però la veritat és que el dubte és un lladre de la pau. Déu ens ha deixat la Seva Paraula perquè coneguem la veritat, i Jesús diu a Joan 8:32 (BEC): «coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.”» Jesús és La veritat, i la seva Paraula és veritat. Als Salms tenim constància que els estatuts del Senyor són veritat, tots justos. Les seves promeses són veritat i la seva salvació és segura.
Molts són els que dubten de la seva salvació, pensant que potser el penediment i la fe no són suficients per tenir la seguretat de la salvació. La nostra salvació estaria en perill si depengués de nosaltres, però la salvació del cristià depèn de Crist. Quan el lladre a la creu va confessar Crist com El Salvador, Jesús li va assegurar que gaudiria de vida eterna. «Jesús li va contestar: “T’asseguro que avui seràs amb mi al paradís.”» LLUC 23:43 BEC. «Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòrdia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments,»DEUTERONOMI 7:9 BEC.
No dubtis, perquè en dubtar, no estaràs gaudint de la pau que porta escollir Déu, i confiar en la Seva Paraula. Quan et vingui la temptació de dubtar, cita les escriptures. Digues amb el pare del noi de Marc 9:24 (BEC) «Jo crec; ajuda la meva incredulitat!»
