Lluc 11:1* «Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.”»
El Senyor Jesús pregava. Atès que Jesús és Déu, potser et preguntes per què tenia la necessitat de pregar. Després de tot, podia convertir l'aigua en vi, multiplicar pans i peixos o guarir qui volgués.
Això ens porta a entendre que la pregària és molt més que una manera de demanar ajuda per allò que no podem fer sols. La pregària és la manera de comunicar-nos amb el Pare.
Aquell dia Jesús els va donar una pregària model, el Pare Nostre. Però com ja hem vist, no és una oració per repetir, sinó un model per indicar els diferents temes possibles per a l'oració, com estarem estudiant.
«Pare nostre del cel» va dir Crist. La pregària de Jesús anava adreçada al Pare, a qui va dirigida la nostra també. Pot semblar-te una ximpleria que emfatitzi això, però és important que entenguem que la pregària que la Bíblia ensenya va específicament dirigida a l'Únic Déu Veritable. Creiem que la Bíblia presenta la trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, tres persones però una essència, Déu. Al Pare nostre veiem que la pregària va dirigida al Pare; el qual està al cel.
La Bíblia ensenya que demanem al Pare en el nom del Fill, Crist (Joan 14:13). També veiem que l'Esperit mateix ens ensenya què hem de demanar com cal (Romans 8:26). A la pregària del cristià, la Trinitat està present i activament inclosa.
Però molts comparen l'oració amb la meditació, com si fossin equivalents. La meditació de què molts parlen avui dia no compta com una oració. Tampoc no val dir un desig en veu alta, pensant que les bones vibracions obraran un miracle. Si algú està pregant una altra cosa, un altre déu, o merament verbalitzant bons desitjos en veu alta, això no és la pregària bíblica.
«L’oració fervent del just és molt poderosa» diu Jaume 5:16* donant-nos com a exemple l'oració d'Elies. Ens diu que Elies, servent de Déu, amb les mateixes lluites que tu o jo puguem enfrontar, va demanar a Déu que controlés el temps, i Déu ho va fer. El profeta va pregar, i va rebre contestació conforme al perfecte pla de Déu. Això és una mostra del poder de la pregària que tu i jo podem experimentar avui.
El just és tot aquell que ha estat justificat per l'obra de Crist a la creu. Quan venim a Déu per fe, en humilitat, confiant en el nostre mediador, Jesucrist, sabem que la nostra pregària és escoltada pel Pare. Aquesta pregària sincera i íntima d'un cor confiat és una pregària amb poder.
Coneixes al Pare? Pots dir amb Crist “Pare nostre”? Si no, agenolla't on siguis, i acosta't al tron de la gràcia. Confessa els teus pecats i proclama la teva fe en Crist, el Salvador. Ell és qui ens fa justos, per la seva gràcia.
Si ja ho has fet, acosta't al tron de la gràcia confiadament, i parla amb el nostre Pare celestial quan vulguis, des d'on siguis, perquè ell és proper als qui l'invoquen de debò.
* BEC: Bíblia Evangélica Catalana
