«Vosaltres, doncs, pregareu així: “Pare nostre del cel, sigui santificat el teu nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat, com al cel, així també a la terra. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; i perdona’ns les nostres ofenses, com també nosaltres perdonem els qui ens ofenen; i no deixis que caiguem en la temptació, ans deslliura’ns del Maligne.”»
En arribar a la conclusió de l'estudi de la pregària model, voldria contemplar el contingut i el motiu de la pregària.
Per què pregar?Hem vist per quines coses podem pregar, però hem d'analitzar també el motiu pel qual anem a Déu en pregària.
Primerament repassem Per quines coses podem pregar? Hem vist que per qualsevol cosa, per l'avenç del regne de Déu, per les nostres necessitats espirituals i per les dels altres, per les nostres necessitats físiques i per les dels altres, o per protecció del mal i del maligne.No sempre inclourem cadascun dels apartats d'aquesta pregària, sinó més aviat Jesús ens presenta els diferents tipus de pregària què podem venir al Pare.
Tenim als evangelis moltes pregàries de Jesús, i moltes vegades eren curtes i específiques. Tenim també constància que Jesús habitualment s'apartava a pregar, i així nosaltres també hem de tenir moments dedicats a la pregària. Aquests moments són importants quan tenim necessitats per presentar a Déu i quan no les tenim també.
Ara pot ser que et preguntis el motiu de pregar en qualsevol situació.Per què hem de pregar? Perquè diu Jesús a Joan 15* «perquè sense mi no podeu fer res.»
En primer lloc, en anar a Déu en pregària estem reconeixent la persona de Déu com la nostra autoritat divina. Quan preguem, estem evidenciant que nosaltres no tenim el control, però Déu sí. Mostrem la nostra dependència de Déu i voluntàriament ens sotmetem a la seva autoritat, acceptant la seva voluntat a la nostra vida.
En segon lloc, la pregària glorifica el nostre Pare celestial. Déu ha dissenyat el mètode de la pregària perquè ens hi comuniquem. No demana que li portem ofrenes, que complim amb ritus o que li oferim sacrificis. Com llegim a 1 Samuel 15, el Senyor es complau més aviat en la nostra obediència. Proverbis 15:8* afegeix: «El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.»
En tercer lloc, preguem perquè així veiem més clarament com actua Déu a la nostra vida. Quan expressem les nostres necessitats, és més probable que reconeguem la benedicció de la pregària contestada. M'agrada aquell moment en què veig clarament que Déu ha sentit i contestat la meva pregària. Sabem que sempre ens escolta, però en rebre resposta sentim un vincle especial amb el nostre Pare.
Així que, Per què preguem? Preguem perquè per mitjà de la pregària vivim en submissió a Déu, en adoració al nostre Pare, i conscients de Déu i la seva obra a les nostres vides. La pregària és un privilegi perquè per gràcia tenim accés directe al Pare.
Pare nostre, vinc a tu perquè teu és el regne, i el poder, i la glòria, per tots els segles. Amén.
*BEC: Bíblia Evangélica Catalana
