Si creus la Bíblia, creus que Déu t'ha creat. Aquesta veritat en si ha de produir en tu un sentiment de valor que mai no podria produir la teoria de l'evolució. Igual que un rellotge de luxe no surt del no-res, tu tens un dissenyador que ha posat gran interès que siguis tal com ets. Ets el resultat perfecte del dissenyador diví.
Sí, és cert que després del pecat d'Adam i Eva, mostrem només un petit percentatge de la nostra capacitat original. Com tota la creació, estem marcats pel pecat.Gemim esperant el dia de la redempció eterna. Però per la gràcia de Déu podem reflectir el nostre Creador i Salvador si vivim d'acord amb la seva voluntat.
Vegem què ens ensenya la Bíblia sobre nosaltres, creades per Déu per a la seva glòria.
Gènesi 1:27* «I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.»
Déu no va crear la multitud de gèneres que l'agenda progressista desplega. Home i dona els va crear. Això implica una dicotomia. O ets home, o ets dona. I dona ens ha fet, perquè al costat de l'home reflectim la imatge de Déu. Una societat on els homes i les dones s'enfronten no pot subsistir. Tampoc no pot tirar endavant una societat en què esborrem les línies que defineixen un home i una dona. Déu va fer la humanitat, home i dona, i llavors va proclamar Déu que “era bo”. A Gènesi 2:18* «Després, el Déu Etern digué: “No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda convenient.”» Va dir llavors Adam: Això és ara os dels meus ossos i carn de la meva carn; aquesta serà anomenada dona. Home i dona. Aquest és el bonic pla de Déu per a la humanitat.
Adam i Eva van ser fets per complementar-se. No van ser creats per ser exactament iguals, ni per ser completament oposats. Veiem que a través de la genètica, amb aquests dos éssers humans complementaris, però diferents, Déu ha creat una humanitat variada.
Tots dos havien de poblar i cuidar la Terra. Déu els va donar la potestat sobre el món animal. I uns quants milers d'anys després, el nostre món ignora Déu, i com veiem a Romans 1, l'home, home i dona, han buscat la seva pròpia glòria, i adoren la creació en lloc del Creador. Diuen els versets 24-25: «Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos. Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.» ROMANS 1:24-25 BEC.
Però el llibre de Romans no sols presenta la lletja realitat en què es troba l'ésser humà, sinó que proclama el regal de Déu, Crist mateix, i la salvació eterna. Romans 5: proclama que «però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.» ROMANS 5:8 BEC.
Hem rebut la reconciliació.Podem donar-li glòria en aquest cos temporal en què vivim.Com a dona, tu pots reflectir la glòria del Déu del cel.No rebutgem els dons que Déu ens ha donat en la nostra feminitat, sinó procurem fer-los servir per a la seva glòria.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
