Molt s'ha escrit i es fa broma sobre com són de diferents els homes de les dones.Els homes exageren la dificultat d'entendre que són les dones, i les dones critiquen els homes perquè no les comprenen, com si cada gènere vingués de diferents planetes.
Les generalitzacions no solen ser bones ni encertades; no tots els homes són iguals; i tampoc les dones.
Que siguis dona no significa, com hem contemplat anteriorment, que siguis totalment diferent de l'home. Com a humans creats a la imatge de Déu, tenim característiques similars, però és cert que l'home i la dona tenen dons i tendències diferents en molts aspectes. Això és el que fa que ens complementem, al savi pla de Déu.
Seria interessant contemplar algunes característiques més òbvies en el gènere femení, mirant alguns textos bíblics. Avui mirarem la força i la fragilitat de la dona.
Déu presenta la dona com un ésser summament fort i alhora fràgil.Aquestes dues característiques en equilibri presenten una bellesa incalculable.
Quan la dona vol mostrar només fortalesa sol acabar trencada, com ho faria una pedra preciosa si es fes servir per tallar llenya. Però tampoc hem de pensar que som tan fràgils que no podem fer esforços.La dona de Proverbis 31 es descriu com plena de força i honor. Al verset 13 llegim que «treballa amb mans lleugeres.» i el 17 diu que «Es cenyeix els lloms amb força, i vigoritza els seus braços.» Al 25 llegim que «Es revesteix de força i dignitat»
Les dones tenim capacitat de suportar dolor. Després de la caiguda, Gènesi diu que l'home treballaria la terra amb esforç, i la dona donaria a llum amb dolor. Les dones som capaces de resistir el dolor que comporta donar a llum un fill, i no obstant això, fins i tot quan els estudis diuen que el nostre llindar del dolor és realment menor que el dels homes. I és que més enllà de la fortalesa, allò que ens ajuda a suportar aquest dolor és l'amor.
Les dones experimentem amor intens. Allò que s'anomena instint matern descriu la tendència d'una mare a protegir els fills i consolar-los quan pateixen. Quan Déu vol mostrar al seu poble el seu amor i cura, fa servir la imatge d’una dona. Isaïes 66:13* diu «Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres» i a Isaïes 49:15* llegim «És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu!» Per naturalesa, una mare mai no s'oblidaria del seu fill, i no obstant això, com a éssers pecadors, és possible que alguna ho faci. Però Déu que és perfecte, mai no s'oblida dels seus.
Quan la nostra finalitat és donar glòria a Déu, podem fer servir la fortalesa interior que Déu ens ha donat i combinar-la amb la fragilitat per reflectir la glòria del nostre creador.
Hem estat fortes, però amb necessitat d'amor i cura. Per això Déu demana al marit: “estima la teva dona com Crist va estimar la seva església i es va lliurar a si mateix per ella.” I a 1 Pere 3:7 demana a l'home que la tracti amb honor, com a un got fràgil. Estimada germana, no resistim la nostra feminitat. Siguem fortes, però estimem i deixem-nos estimar. Estem molt capacitades, però allunyades de Crist, no podem fer res. Dediquem els nostres dons a Déu i estiguem disposades a fer la voluntat de Déu i no allò que ens dicti aquest món. A Ell sigui la glòria.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
