Havent vist com Déu ens ha creat dones, hauríem de celebrar la nostra feminitat diàriament, no cercant diferències, ni tampoc resistint-les. Hauríem de viure marcant una diferència, una diferència entre pertànyer a Crist o ser del món.
Els homes i les dones cristianes tenim molt en comú.
En primer lloc, tots dos hem estat creats per glorificar Déu, i no podem ignorar que l'ésser humà que no viu per glorificar Déu no arriba realment a gaudir de la vida aquí a la terra. Si, per contra, vivim amb l’objectiu de reflectir la glòria de Déu a les nostres vides, ho farem amb alegria, gaudint els regals que Déu ens ha donat.
En segon lloc, tots dos tenim accés al Pare a través de Jesucrist, i som cohereus de la gràcia de Déu. 1 Pere 3 diu a l'home que tracti la seva dona sàviament, amb honor, perquè aquesta és cohereva de la gràcia de la vida. Gàlates 3:28 diu que en Crist no hi ha homes i dones, sinó que som un en Crist.
En tercer lloc, el fruit de l'Esperit s'evidencia igualment en homes i dones. L'amor, el goig, la pau, la paciència, la benignitat, la bondat, la fe i la temprança. Aquests seran presents a la vida de l'home i la dona que ha estat adoptada en Crist.
En quart lloc, Déu dona instruccions i prohibicions als homes i les dones. Podem centrar la nostra atenció en aquelles coses que Déu ha dit que no fem o les que ens demana fer, mostrant el nostre descontentament, però això només demostra manca d'amor i de submissió al Déu Totpoderós. Si acceptem la nostra condició, però no en gaudim, aleshores no estem obeint Déu de debò, sinó simplement tolerant-lo. Això entristirà l'Esperit que viu en nosaltres, i Efesis 4:30* adverteix: «No contristeu l’Esperit Sant de Déu.»
Si, per contra, som capaços d'acceptar les condicions de Déu per a la nostra vida i gaudir dels regals que Ell ens ha donat, el fruit de l'Esperit podrà brollar sense dificultat. Això és el que Déu desitja per als seus fills.
Podem considerar com a normal que la societat estigui confosa quant a la identitat i els rols de l'home i la dona, però no és normal que els cristians caiguem en aquestes confusions. Els cristians (homes i dones) hem de ser diferents. Sabem que allò que Déu estableix té sentit, i podem confiar en Ell. Tenim una llar al cel, un Déu que ens estima, i amb els ulls posats en Crist, podem caminar el camí de la vida sense confusió.
Si et trobes lluitant contra la identitat que Déu t'ha donat, les responsabilitats i les restriccions que Déu t'ha marcat, o en definitiva, el propòsit de Déu per a tu en aquesta Terra, pren tot el temps que necessitis per buscar a la Paraula descobrint allò que Ell té per a tu. Demana-li a Déu que vingui el seu regne, que la seva voluntat sigui feta, i que et deslliuri de temptació i de tot mal.
Aleshores seràs tu una dona que marqui la diferència. No cauràs en la temptació de conformar-te a la filosofia del món, sinó que viuràs la feminitat que Déu t'ha donat a casa i fora de casa.A casa seràs una àncora que manté el vaixell de la teva llar a la superfície, perquè la teva confiança està en Déu i la teva família descansa confiadament.Fora de casa, seràs aquesta dona que no lluita per ser més que altres, perquè la teva seguretat és al cel i tens un Déu que mira per tu. Rebràs els èxits amb serenitat i les derrotes amb esperança. I tot allò que et vingui a la mà per fer ho podràs fer segons les teves forces, i Déu estarà amb tu sempre.
Siguem aquesta dona que marca la diferència. Déu et beneeixi.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
