La Bíblia parla sobre l’exercici físic?Tot i que la Bíblia no és un manual per al benestar físic i mental, sí que esmenta el tema. La Bíblia parla de l’exercici en molts aspectes. Parla de l'exercici físic, l'exercici mental i l'exercici espiritual. I per descomptat, d'aquest darrer en parla bastant.
En les properes reflexions contemplarem com podem exercitar els nostres cossos, les nostres ments i el nostre esperit de manera que portem glòria a Déu fins i tot en aquells aspectes que puguin semblar més trivials.
Tenim un Déu Totpoderós, que ha dissenyat el cos humà per fer treball físic.També ens ha fet amb ments inquietes que poden continuar aprenent durant cada etapa de la vida. I espiritualment, Déu ha volgut deixar-nos aquí a la terra perquè passem pel procés de santificació un cop hem rebut Crist.
Ens ha fet amb la capacitat de superar-nos en tots aquests aspectes, perquè la nostra estada aquí a la Terra no sigui monòtona i sense activitat.
I com podem millorar? Tenim una frase feta que diu que la pràctica fa al mestre.Per millorar hem de practicar. Això és aplicable als tres tipus d’exercici.Però no qualsevol pràctica serveix. Ha de ser una pràctica estudiada i provada, que garanteixi el creixement saludable sense posar en perill allò que és més important.En l’ambit corporal i mental, això és cert, i molt més ho és en l’ambit espiritual.Per això Déu ens ha donat a la Seva Paraula instruccions clares de com seguir als seus camins, exercitant-se per a la pietat. Ens ha donat a més entrenadors als quals podem seguir. Hebreus 11 té una llarga llista d’herois de la fe que són exemples a seguir.A Filipencs 4:9* Pau exhorta: «I el que heu après i heu rebut, i sentit, i vist en mi, poseu-ho en pràctica, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.» Això no és fàcil, i Pau sabia com se sacrifica físicament el que corre a la carrera, així també en l'àmbit espiritual val la pena fer sacrificis, per arribar a la meta satisfactòriament. Diu a 1 Corintis 9:25*: «Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible. Així, doncs, és com jo corro, no pas desorientat; així és com boxejo, no pas pegant a l’aire. Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, després de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.» Com a missatger i entrenador d'altres, no volia ser ell mateix eliminat.
Nosaltres també arribarem a ser expertes en allò que practiquem. Jaume 1:25* diu «En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseverant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.»
Estudiem com podem ser millors seguidors de Déu, atenent els nostres cossos, les nostres ments i el nostre esperit. Mirem atentament la Llei de Déu perseverant, no oblidant fàcilment, sinó practicant aquelles coses que sabem que són agradables a Déu.I així serem benaurades en allò que fem.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
