L’exercici físic és important per viure una vida saludable. Aquest, unit a una dieta que alimenti el cos de manera eficaç normalment proporciona salut al nostre cos i ens permet viure una vida de millor qualitat.
La Bíblia esmenta l'exercici físic, encara que no dóna instruccions sobre com fer-ho.Això és perquè la Paraula de Déu posa èmfasi en el creixement espiritual.1 Timoteu 4:8*diu: «pensa que l’exercici corporal només aprofita temporalment, mentre que la pietat aprofita per sempre, perquè compta amb la promesa de la vida, per a la d’ara i per a la del futur.» Aquest verset dona per entès que l'exercici corporal té beneficis en aquesta vida, però aquests beneficis no s'estenen a la vida eterna que ens espera.És per això que Pau diu a Timoteu que l'exercici corporal aprofita una mica. Curiosament, Pau també esmenta que Timoteu tenia algunes molèsties digestives. La dieta, com l'exercici, és profitosa per a aquesta vida només. Pau diu en 1 Corintis 6:13* «El menjar és per al ventre, i el ventre per al menjar, però tant l’un com l’altre han de ser extingits per Déu.» referint-se que aquests no són eterns.
Aquest jove pastor s'havia de cuidar per poder ministrar bé la Paraula, i entenia clarament que la dieta i l'exercici no havien de ser el seu objectiu principal.De la mateixa manera, cadascuna de nosaltres hem de cuidar el cos prou perquè puguem desenvolupar la tasca que Déu té per a nosaltres aquí en aquesta vida de la millor forma, posant sempre la nostre mirada a les coses de dalt, les que són eternes.
En els temps antics, l'exercici físic era una cosa que es duia a terme sense gaire planificació. La gent caminava de banda a banda, i exercia feines que requerien molt d'esforç físic. No tenian tots els recursos que nosaltres tenim avui dia, ni les comoditats de què gaudim. És clar que també hi havia gent que es dedicava a córrer i fer altres exercicis. Sempre m'ha cridat l'atenció la feina dels missatgers en temps antics. Aquests havien de córrer llargues distàncies o potser muntar a cavall per donar encàrrecs a banda i banda. Aquests havien d'estar en forma per fer la seva feina. Però sabem que en l'àmbit quotidià les dones solien sortir al pou als afores de la ciutat a omplir els seus càntirs, la gent cultivava els seus propis horts i es feia molt més exercici durant les tasques quotidianes. Em crida l'atenció en el relat de la resurrecció de Crist, on llegim que els deixebles es feren una carrera per arribar a la tomba del seu Senyor, i uns demostraren estar en millor forma que altres.Avui vivim una època de la història en què veiem la temptació a arribar a extrems.Amb l'exercici corporal i la dieta, per exemple, tenim per una banda, els qui fan de l'oci el seu déu i no fan cap exercici. Aquests no es cuiden fins que el metge els adverteix d'algun perill de malaltia.D'altra banda, hi ha els que literalment donen culte al seu cos. Aquests dediquen hores i diners per donar forma al cos. Es priven de tot allò que calgui i es dediquen totalment a millorar la seva salut i aspecte físic per comparar-se amb altres. Cap dels dos extrems no és agradable a Déu.
A la Bíblia podem veure com es mencionen tots dos extrems. Com a exemple de sedentarisme em ve al cap el sacerdot Elí. Aquest tenia una tasca que podia exercir sense gaire esforç físic, i vam trobar a Samuel 4 un home d'edat avançada, obès, assegut a la seva cadira. Elí havia descuidat molt més que el cos; aquest havia permès que els seus fills blasfemessin contra el nom de Déu, i no els havia amonestat.Déu denuncia de vegades el seu poble per la seva deixadesa. (Deuteronomi 32:15 i Jeremies 5:28) Sens dubte el sobrepès i la inactivitat no és una cosa que Déu lloa. I com a cristianes, hauríem de cuidar el cos que Déu ens ha donat perquè aquest és el temple de l'Esperit, com ens diu 1 Corintis 6:19.
Déu també parla sobre els qui adoren el cos més que a Déu. (Romans 1:25) És trist veure cristians que mostren més fidelitat al gimnàs que a l'església. Però recordem que tot el benefici de l'exercici físic és en va. Quan arribi l'edat avançada, tot el treballat començarà a desaparèixer, i després de morts, no hi haurà diferència entre el cos de qui exercita més i el que exercita menys.
Basant-nos en allò que hem vist, entenem que hem de practicar exercici prou per mantenir el cos sa, però l'exercici no ha de prendre un lloc preferent a les nostres vides. Gaudim el poc profit de l'exercici i demanem a Déu que siguem enfortides en el nostre esperit cada dia, per a la glòria del seu nom.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
