Si tenir cura del cos és important, molt més ho és tenir cura de la ment.S’acostuma a dir que el que no es fa servir es perd, i per descomptat que en l'àmbit de l'intel·lecte és ben cert.
Naixem amb una capacitat d'aprenentatge que és extremadament alta a la infància. Durant aquesta edat, els nens aprenen idiomes de manera molt fàcil, adquireixen habilitats gairebé sense esforç i arriben a l'adolescència amb un gran percentatge de les capacitats cognitives que adquiriran durant la vida.
Pel que fa a la capacitat de processar informació, els estudis realitzats mostren que arriba al punt més alt al final de l'adolescència. Els mateixos estudis conclouen que la memòria a curt termini és més gran a l'edat de 25 anys, però a l'edat de 40 a 50 anys arribem al punt màxim de comprensió de les emocions. Cap a aquesta edat el nostre intel·lecte comença a estabilitzar-se i d'aquí cap endavant solem perdre part de la informació.
Si cuidem la nostra ment, podem mantenir un nivell òptim durant més temps, però tard o d'hora, el nostre intel·lecte comença a patir un declivi, però això no ens ha de desanimar; al contrari. Recordem que Déu ens ha creat, i en el seu disseny, si aprofitem bé els recursos que Ell ens ha donat, podem portar glòria a cada època de la nostra vida.
Els mateixos estudis realitzats per la Universitat de Harvard i MIT van trobar que a l'edat madura assolim el punt màxim per a activitats com el vocabulari o la capacitat de definir paraules.
El que és bonic de la ment humana és que mai no deixa d'aprendre.Encara que el ritme d'aprenentatge i la quantitat de coneixement adquirit sigui menor, la qualitat del que s'ha après a l'edat adulta és molt significativa.
Quan una persona viu una vida amb el propòsit de glorificar Déu, l'adquisició de coneixements es complementa amb l'experiència de vida per produir una sensació de plenitud en Crist amb què és beneït i beneeix les persones que l'envolten.
Si per contra, una persona utilitza l'intel·lecte que Déu li dona per desenvolupar la seva vida personal amb el propòsit de brillar per si mateixa, quan arriba l'edat del declivi probablement entrarà en un estat de frustració que fins i tot pot acabar en depressió, perquè tot pel que ha lluitat comença a desaparèixer. Això és semblant al declivi del cos físic que experimentem tots. Ho he vist en persones grans i m'entristeix quan descobreixen després de la jubilació que el propòsit de la seva vida era la seva professió o la seva posició a la vida.
Tan senzill com és l'aprenentatge de Mateu 6:33*, continua sent la clau per desenvolupar i mantenir l'intel·lecte que Déu ens ha donat. Jesús va dir: «Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.» Mateu 22:37 i Marc 12:30* citen Deuteronomi 6 dient: «estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu enteniment i amb totes les teves forces.» «Aquest és el manament principal i el més gran.»
L'home més savi de la història, el rei Salomó, va desenvolupar el seu intel·lecte, escrivint sobre molts temes. però al llibre d'Eclesiastès confessa: «Vaig reflexionar interiorment i em vaig dir: “Heus aquí que m’he engrandit i he acumulat saviesa, més que tots els meus predecessors a Jerusalem; i el meu cor s’ha omplert de saviesa i ciència.” Vaig aplicar el meu cor a estudiar la saviesa i a comparar la niciesa i la follia; i he comprès que fins i tot això era afany inútil, perquè on abunda la saviesa abunda el neguit, i qui augmenta la ciència augmenta el dolor. L’ECLESIASTÈS 1:16-18 BEC.
I per la gràcia de Déu conclou el seu tractat dient: «Conclusió del discurs, atès tot el que s’ha dit: reverencia Déu i guarda els seus manaments, que això és cabalment ser un home. L’ECLESIASTÈS 12:13 BEC.
Salomó va descobrir que el principi de la saviesa és el temor del Senyor. Continuem estudiant el nostre Déu, mantenint la nostra ment activa en allò que compta per a l'eternitat. El salmista diu: «Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu.» SALMS 119:11 BEC. Si posem la nostra ment al servei de Déu, descobrirem que tot el nostre intel·lecte brilla per a la glòria de Déu.
Per a les joves, que estan en plena edat de creixement intel·lectual, estima Déu amb tota la teva ment, i tem Jehovà, perquè començant per aquí, adquiriràs coneixement i saviesa.I per a les que estan ja a l'edat madura, ensenya a les més joves la benedicció de viure amb el propòsit de glorificar Déu.
Romans 12:2* ens exhorta: «i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu transformar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.»
*BEC¨Bíblia Evangèlica Catalana
