“Tingueu present això: l’home vell que hi ha en nosaltres ha estat crucificat amb ell per tal que el cos del pecat sigui eliminat, i així ja no siguem més esclaus del pecat, ja que quan un ha mort queda lliure del pecat.” Romans 6:6-7*
El capítol 6 de Romans presenta un argument molt interessant. L'apòstol Pau ha estat explicant que quan hi ha molt pecat, la gràcia de Déu encara és més abundant. La gràcia de Déu, el seu favor cap a l'ésser humà quan aquest no s'ho mereix, és molt més gran que qualsevol mal que l'home pugui cometre. No obstant això, aquesta veritat no pot portar ningú a la conclusió que podem pecar tot allò que vulguem.
Pau exposa aquest pensament fal·laç en els primers versets del capítol: “Què volem dir, doncs? Què ens hem de mantenir en el pecat a fi que la gràcia abundi? De cap manera! Els qui hem mort en el pecat, com podrem viure encara dins del pecat? No sabeu que tots els qui hem estat batejats en el Crist Jesús hem estat batejats en la seva mort?” ROMANS 6:1-3*.
Pau proposa que si hem rebut la salvació de Crist, hem mort al pecat. Els versets següents expliquen que en el moment de la nostra identificació amb el Salvador, hem deixat el nostre vell ser esclavitzat al pecat i hem nascut a una nova vida.
Això està clarament il·lustrat en el baptisme que presenten els evangelis, representant la nostra mort i resurrecció amb Crist. Baixem a les aigües del baptisme il·lustrant la mort al pecat, i pugem, representant una vida nova en Crist.
Hi ha una història coneguda d'un home que netejant l'església va trobar una pipa de fumar al baptisteri. Portava unes inicials que coincidien amb un senyor que acabava de batejar-se el diumenge anterior, així que li va lliurar l'objecte perdut. Tot i això, aquest senyor que havia estat batejat va examinar la pipa i li va respondre: “No, això no em pertany.” Què estrany?, va dir el conserge, porta les seves inicials. El senyor li va insistir: “Pot ser que pertanyés a l'home que va entrar al baptisteri, però per descomptat no pertany a l'home que en va sortir.” Ell havia rebut una vida nova quan va rebre Crist, i ara ho feia evident amb aquest gest en el moment del seu baptisme públic. En aquesta nova vida, les coses que abans no podíem dir que no, ara no ens criden l'atenció. O sí?
En principi el pecat ja no hauria de tenir domini del nostre ésser. El títol d'aquesta reflexió pot semblar estrany, però la veritat és que quan algú ha mort ja no experimenta desitjos; no té la temptació de menjar o fer allò que abans feia. Tanmateix, és evident que encara que hem mort el pecat, seguim sentint temptacions i lluitant amb aquelles actituds o pràctiques que no volem fer. Pau en parla al capítol 7. Quan algú ha perdut un cònjuge, no hi ha infidelitat si es casa amb un altre. La vídua s'hauria de sentir lliure per estimar un altre home, i tanmateix, a l’àmbit espiritual, moltes vegades seguim intentant ser fidels al pecat, al qual ja hem mort en Crist.
Al verset 15 Pau diu: “De fet, allò que faig no ho entenc, ja que no faig allò que vull, sinó que faig allò que detesto.” ROMANS 7:15*. Sembla que el pecat continua tenint influència en nosaltres. Continua Pau dient: “Sé per experiència que el bé no habita en mi, és a dir, en la meva condició humana, perquè, estant al meu abast el voler actuar correctament, se’m fa impossible de dur-ho a terme, atès que no faig el bé que vull, sinó que faig el mal que no vull. De fet, atenent l’home interior, sento atracció per la Llei de Déu, però veig en mi, en el meu cos, una llei diferent que fa la contra a les regles de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que porto dintre meu. Pobre de mi! Qui em deslliurarà d’aquest cos de mort?” ROMANS 7:18-19, 22-24*
Has notat la lluita interna de l'apòstol? Segur que tu mateix ho has experimentat. I és que mentre visquem en aquest cos, seguirem lluitant amb la nostra humanitat, fins al moment que anem a la presència del Senyor. Però l'apòstol contesta el seu propi dilema al final del capítol 7 proclamant: “Serà la gràcia de Déu per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre!” ROMANS 7:25*. Crist és el qui ens deslliura d'aquest cos de mort.
Ho explica clarament Romans 6:8,11* “I si hem mort amb el Crist, creiem que viurem també juntament amb ell, igualment vosaltres, feu-vos el compte que heu mort pel que fa al pecat i que viviu per a Déu en Crist Jesús.”
Pau conclou el capítol sobre la mort al pecat amb aquestes paraules per al creient:
“Per tant, que el pecat no domini el vostre ésser mortal, de forma que us deixeu portar per les seves passions, ni deixeu els vostres membres a l’albir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.” ROMANS 6:12-13*
Recorda que hem canviat aliances. Diu la Paraula: “Però ara, deslliurats de l’esclavatge del pecat i esdevinguts servents de Déu, tenim com a fruit la santedat, i com a terme, la vida eterna. Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.” ROMANS 6:22-23*
Declarem-nos morts a la iniquitat i la tirania del mal, i visquem en justícia i santificació, gaudint de la llibertat que tenim en Crist Jesús.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
