“Quina profunditat tenen la generositat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus camins! Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller? O bé, qui s’ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar? Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels segles. Amén.” ROMANS 11:33-36*
Romans 11 presenta un argument difícil d'entendre i, per tant, difícil d'explicar. A Roma, els creients jueus i els creients gentils tenien una contínua discussió. Els gentils tendien a menysprear els jueus, entenent que aquests a través de la història havien rebutjat el Déu que els havia escollit. En conseqüència, ara Déu havia triat donar salvació als gentils per la desobediència del poble jueu. Era fàcil que els cristians gentils es veiessin a si mateixos com a superiors als jueus que havien rebutjat Crist. Pau tracta aquest problema i ho posa en perspectiva.
El text a Romans 10 i 11 explica a tots dos bàndols la bondat i la sobirania de Déu. El poble d'Israel havia estat escollit per la misericòrdia de Déu per a salvació. Però quan van rebutjar Déu i van desobeir, Déu va oferir la salvació als gentils, a tot poble fora del poble jueu. Per això és que diu que per la desobediència dels uns, els altres hem rebut l'oportunitat de la salvació, i la nostra inclusió en el pla de salvació de Déu suposarà un futur pel poble d'Israel, quan aquests es tornaran al Senyor i seran salvats.
Déu ha fet servir la desobediència del poble jueu per donar-nos oportunitat de ser salvats per la fe, i farà servir la nostra salvació per oferir un nou pacte al poble jueu. I el seu pla perfecte donarà oportunitat a tothom que accepti el pla de salvació per gaudir de vida eterna en Crist i d'una vida en comunió amb Ell.
Pau prossegueix a Romans 11:20b advertint els creients gentils de no enorgullir-se per la salvació per fe que els ha estat donada; diu aquestes paraules: “tu t’hi mantens per la fe. No presumeixis i vés amb compte.” ROMANS 11:20*
El text presenta la imatge d'una olivera on hi ha branques que han estat arrencades de l'arbre, que representen els jueus, que havien estat arrencats del pla de Déu. Hi ha altres branques d'una olivera silvestre que han estat empeltades a aquest arbre de vida. Però dels jueus diu: “Fins i tot ells, si deixen de ser incrèduls, seran empeltats, que Déu té prou poder per a empeltar-los de nou.” ROMANS 11:23*
Aleshores, canvia Déu d'opinió pel que fa als qui han de ser salvats? De cap manera. Romans 11:29-31* afirma: “ja que els dons i la crida de Déu són irrevocables. Així com vosaltres en altre temps no éreu obedients a Déu i ara per la seva desobediència heu obtingut misericòrdia, igualment ells ara són desobedients a causa de la misericòrdia que se us ha dispensat a vosaltres, a fi que també ells puguin obtenir misericòrdia.”
Els plans de Déu són perfectes, i dins del seu pla, ha ofert la salvació per pura gràcia tant a jueus com a gentils. Ni els uns ni els altres hem fet res per merèixer-ho, i ho acceptem sense arribar a entendre la ment de Déu.
Quan un text de les Escriptures ens sembli complicat, no oblidem que els pensaments de Déu són infinitament superiors al nostre enteniment. Demanem-li que ens mostri a través del seu Esperit allò que ens vol ensenyar, i confiem en la seva infinita saviesa.
“Quina profunditat tenen la generositat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus camins! Qui ha conegut mai la ment del Senyor? I qui ha estat mai el seu conseller? O bé, qui s’ha avançat mai a deixar-li res perquè li ho hagi de tornar?” ROMANS 11:33-35*
No oblidem mai qui és Ell, i qui som nosaltres. D'aquesta manera mantindrem l'actitud correcta davant del Rei de reis.
“Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels segles. Amén.” ROMANS 11:36*
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
