Després d'haver assentat les bases de la nostra salvació en Crist i de la nostra posició davant de Déu, l'apòstol Pau exposa com ha de viure un cristià perquè l'església de Crist pugui exercir el seu propòsit aquí a la Terra.
I quin és el propòsit de tenir cristians vivint en aquest món? Isaïes 43:7 ens diu que cadascú hem estat creats per donar glòria a Déu. Així també, quan rebem Crist, no marxem directament a la presència de Déu, sinó que ens quedem en aquest món per glorificar Déu davant els altres. Els dos primers versets del capítol 12 de Romans són coneguts per la seva riquesa espiritual; aquests ens animen a entregar-nos a Déu diàriament per poder experimentar la Seva perfecta voluntat.
“Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic, i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu transformar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la voluntat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.” ROMANS 12:1-2*
L'apòstol Pau està exhortant els creients de Roma no conformar-se a la cultura del moment, sinó a deixar que Déu els vagi transformant. Això mateix és el que Déu vol que nosaltres fem, i per això ha preservat la carta als Romans per a la nostra edificació. Aquesta transformació de què parla el text consisteix en una renovació constant de la nostra ment, de manera que la nostra manera de pensar no sigui com la dels que ens envolten, sinó més aviat es vagi conformant més i més a la manera de pensar de Déu. Quan aquesta transformació va passant a les nostres vides, comencem a comprovar que la voluntat de Déu és sens dubte bona, agradable i perfecta.
Hi ha situacions en què no sembla que la voluntat de Déu per a les nostres vides sigui bona o agradable, i no ens sembla perfecta. Aquests no són moments per discutir amb Déu, sinó per adonar-nos que potser la nostra ment està més conformada a aquest segle que a la ment de Déu.
Quan penso en els tres adjectius que Pau fa servir per descriure la voluntat de Déu, em ve al cap una il·lustració en l'àmbit de l’alimentació. Hi ha aliments que són bons. Si els mengem, ens fan més forts, o ens mantenen sans. Potser arribem a entendre que certa verdura és bona per a nosaltres, però no la considerem agradable perquè no en gaudim el sabor. Hi ha també aliments agradables, però que no consideraríem bons per la composició alimentària. El que és natural és pensar que o bé mengem el que és bo, o bé mengem el que és agradable, però hi ha poques coses bones i agradables alhora. Però el que ens ensenyen els nutricionistes és que hem de canviar la nostra manera de pensar per aprendre a gaudir aquells aliments que són sans i ens fan bé. En aquest procés d'aprenentatge, allò que no Sens posa bé o no és bo per al nostre organisme, tendim a evitar-ho i no ens sembla tan desitjable. Podríem dir que es produeix un canvi a la nostra escala de valors.
Pau no presenta la voluntat de Déu com una dicotomia, de vegades és bona, i de vegades agradable. La descriu com a bona i agradable alhora. Això només ho podem comprendre quan la nostra ment ha estat transformada per l'obra de l'Esperit, quan arribem a ser capaços de gaudir allò que ens serà beneficiós, i aprenem a no desitjar allò que no ens convé. Quan la nostra ment és conformada o modelada segons la ment de Déu, arribem a veure les coses com Ell les veu, i aconseguim comprendre que La seva voluntat és sempre bona i agradable; La seva voluntat per als seus fills és perfecta.
Et costa gaudir dels bons plats que Déu t'està servint a la teva vida? Demana-li que modeli la teva ment, i que transformi la teva manera de veure les coses, per poder gaudir del banquet que a la seva perfecta saviesa t'ha servit per a aquest dia. Confiem que al final de la jornada, el menú complet complirà el seu propòsit a la nostra vida, i podrem comprovar que la seva voluntat és realment bona, agradable i perfecta.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
