La voluntat del Senyor és que portem glòria al seu nom per la manera com pensem, la manera com vivim, i la forma en què tractem els altres, especialment els nostres germans en la fe. Ara bé, és important entendre que per poder conviure amb altres, primer hem d'estar convivint amb Déu. Si no pensem com Déu pensa, si no veiem el proïsme com Déu el veu, no podrem donar glòria a Déu en les nostres relacions amb els altres.
Per això, al verset 3 del capítol 12, després d'haver establert la importància de veure les coses com Déu les veu, Pau ensenya sobre les relacions interpersonals, començant des de dins, des de la nostra manera de veure'ns nosaltres mateixos i els altres: “En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit. De la mateixa manera que en un sol cos hi tenim molts membres, i no tots fan la mateixa funció, igualment nosaltres, tots plegats, som un sol cos en Crist, i cada un, individualment, és un membre dels altres.” ROMANS 12:3-5*
Pau està recordant que no tots tenim les mateixes capacitats, la mateixa personalitat o la mateixa funció. I tanmateix, Déu ha creat i ha ajuntat diferents persones en grups perquè treballant junts puguin portar encara més glòria a Déu que individualment. Sent cadascun un membre diferent d'un mateix cos, podem exercir els nostres dons per a la glòria de Déu.
Així que en lloc de comparar-nos els uns amb els altres i tenir una sobreestimació de nosaltres mateixos, el verset 10 demana: “en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.” ROMANS 12:10*
Ens diu que en lloc de cercar el nostre propi bé , procurem el bé pel proïsme. Això no és gaire popular. Diguem que aquesta actitud no es conforma a la cultura del món. Així no és com el món pensa, però sí que és com pensa Déu. Aquesta és la voluntat de Déu per als seus fills.
Els versets següents especifiquen com vol Déu que visquem en aquest món en què vivim: “En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.” ROMANS 12:11*
“Estigueu gojosos en l’esperança, (recorda que l’esperança que no veiem en el moment) sigueu pacients en la tribulació, (aguantant I esperant amb paciència) sigueu constants en l’oració.”( sabent que així ens podem mantenir ferms) ROMANS 12:12*
“Feu-vos solidaris de les necessitats dels creients; practiqueu l’hospitalitat.” ROMANS 12:13*
I tot això amb qui? Amb aquells que fan el mateix amb nosaltres? No sembla que estigui limitat a aquests casos. Perquè diu el verset 14:“Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.”ROMANS 12:14*
És difícil ser perseguit, però trobar alguna cosa positiva a dir dels que ens estan fent la vida difícil o desitjar que Déu els beneeixi és una cosa sobrenatural, que només pot passar si l'Esperit de Déu està obrant en nosaltres. El que és bo és que Déu ha establert autoritats que ens protegeixin d'aquells que estan obrant malament contra nosaltres. Si la situació és il·legal, hem de portar el perseguidor davant la llei, i aleshores estarem lliures per pregar per aquesta persona en la voluntat de Déu. Si l'oprobi no està contemplat a la llei, encara podem portar la situació a Déu i demanar consell savi per deslliurar-nos de tal mal contra nosaltres, però sense la necessitat de maleir o prendre la justícia a les nostres mans. Al verset 17 ens diu el text que no tornem a ningú mal per mal (12:17), i no prenguem la justícia per les nostres mans (12:19), sinó que seguim les vies legals i confiem en Déu.
I és que Déu desitja que no ens deixem vèncer pel mal, sinó que puguem triomfar sobre el mal practicant el bé. Si així ho fem, procurarem la pau els uns amb els altres en tot el que ens sigui possible, com diu Romans 12:18.
En el tracte amb el nostre proïsme, aquells que estan al nostre voltant a la nostra vida diària, la Paraula ens anima a empatitzar amb ells: “Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren.” ROMANS 12:15*
Fàcilment podem sentir ràbia quan veiem altres gaudint d'alguna cosa que nosaltres no podem tenir en el moment, o podem riure o sentim consol, quan veiem com de malament a algú li van les coses, però això no és el sentir de Déu. El món anima que busquis el teu propi bé i no deixis que ningú et superi, però Déu demana que estiguem unànimes i no siguem altius. A la unitat hi ha goig pel goig del veí, i no desitjo que li vagi malament per sentir-me jo millor. Les actituds de Déu i les del món són contradictòries. A què ens conformarem? A Déu o al món?
No vulguem adaptar-nos al model d’aquest món, més aviat procurem renovar la nostra mentalitat, per pensar com Déu pensa, per veure el nostre proïsme com Déu el veu.
L'apòstol Pau els recorda i ens recorda, que no ens vulguem fer els savis. En lloc de defensar el nostre punt de vista, busquem conèixer l'opinió de Déu, i deixem que la nostra ment sigui transformada perquè puguem pensar com Ell pensa, conformats més i més a la Seva imatge.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
