La primera part del capítol 13 de Romans ens recordava el nostre deure davant de les autoritats de ser ciutadans responsables.
Déu ens demana que respectem aquells a qui devem respecte, però la pregunta que pot sorgir és… a qui devem respecte? En primer lloc, hem vist que hi ha persones a qui hem de respectar per la seva posició, encara que no sigui pel seu caràcter. A través de les Escriptures trobem molts personatges que jutjant segons les seves accions i actituds, diríem que no mereixien el respecte que van rebre. David respectava Saül, encara que aquest era un insensat i procurava matar-lo. Josep respectava la dona de Potifar per ser qui era, encara que aquesta procurava seduir-lo per ficar-se al llit amb ell. Potser ens venen al cap molts més casos de persones que pensaríem que no mereixerien honra i respecte. Llegim de reis que mataven nens innocents, governants que maltractaven els seus súbdits, homes que col·leccionaven dones per a si, i dones que aprofitaven els seus encants per manipular.
Cal notar que el respecte i l'honor no són sinònims de l'obediència cega. David respectava Saül per ser el seu rei, al punt de no matar-lo quan va tenir l'oportunitat, però no es va quedar al seu costat per deixar que aquest el matés a ell, sinó que se'n va anar lluny de la seva presència. Ens diu el text que Josep es va oposar a les proposicions de la dona de Potifar, encara que això li va costar la presó. Joan el Baptista va denunciar el pecat del rei Herodes, perdent la seva llibertat i més tard la seva vida, i Daniel va continuar pregant a Déu malgrat la prohibició que així es fes, perquè havia d'obeir Déu abans que els homes. Però podem dir que aquests van mantenir una actitud de respecte per les seves autoritats.
Al capítol 13 de Romans se'ns demana que mostrem aquest respecte i amor no només als que estan en posicions d'autoritat, sinó també al nostre proïsme, als que tenim al voltant. Segur que et venen al cap persones difícils de respectar, amb les que has de conviure, amb les que tractes diàriament per un motiu o un altre, i es fa difícil, si no impossible, de respectar pel seu tracte amb tu o amb els altres.
Els darrers versets del capítol ens demanen estimar el proïsme, i resumeix que la llei de Déu es pot dividir en l'amor a Déu, i l'amor al proïsme: “De fet, allò de “no adulteraràs, no mataràs, no robaràs, no envejaràs”, i qualsevol altre manament, queda resumit en aquesta sentència: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix.” ROMANS 13:9*
Però estimar o respectar el proïsme no sempre és fàcil. És natural donar respecte i amor a aquells que als nostres ulls l’han guanyat, i denegar-ho als que no s’ho mereixen segons el nostre judici.
Com mostrem respecte (o amor) cap a persones que no s'ho mereixen? Potser trobem una resposta en les darreres paraules del verset 9: “Estimaràs el teu proïsme, com a tu mateix”
Nosaltres volem que ens estimin i ens respectin com a persones, però si som honestos, admetrem que no sempre actuem de manera que mereixi amor i respecte. Avaluem-nos: quan els del nostre voltant ens miren objectivament, considerarien que la nostra vida és digna de respecte, que som fàcils d'estimar? o és possible que de vegades actuem de manera que perdem el respecte dels altres? Hi ha moltes maneres de perdre el respecte, una actitud egoista o abusiva, accions irracionals o una resposta descontrolada. Eclesiastès 10:1* diu que “Una mosca morta malmet l’ungüent del perfumista; una petita insensatesa compta més que un tresor de saviesa.” Són fins i tot les coses petites les que fan malbé el caràcter d'una persona, fent difícil l'amor i el respecte.
Romans 13:11-14* ens recorda que hem de conviure amb altres, incloent-hi aquells que estan en autoritat i als que tenim al nostre costat, no fent mal al proïsme, sinó complint la llei de l'amor, com diu el text, “sigueu conscients del temps que vivim, que ja és hora de desvetllar-vos, perquè ara tenim l’alliberament més a prop nostre que al moment de creure. La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum. Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbauxes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges. Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.”
Si tots actuéssim així, que fàcil seria respectar-nos i estimar-nos, oi? Però podem començar el repte actuant de manera que altres ens puguin respectar i estimar fàcilment, perquè estem mostrant Crist a les nostres vides. I als que són difícils d'estimar i respectar, els podem mostrar l'amor que una criatura creada a la imatge de Déu mereix, el mateix amor que Déu ens ha mostrat a nosaltres. Recordem que Déu ens ha atorgat valor oferint-nos la salvació; amb Crist a les nostres vides podem mirar el proïsme, fins i tot aquell que no s'ha guanyat el nostre respecte, com una ànima que té valor davant Déu. Això ens pot ajudar a pregar i demanar que Déu tingui la mateixa misericòrdia que ha tingut amb nosaltres, i li doni l'oportunitat de penedir-se i canviar. Recorda, el respecte no implica insensatesa ni pensar com ells pensen, però com veiem en David, Josep o Daniel, és mantenir-se ferm als principis de Déu sense menysprear l'ànima necessitada que tenim davant nostre.
Quan Crist es manifesti, volem que ens trobi estimant i respectant els altres, veient el nostre proïsme com Déu el veu, com Déu ens veu.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
