Romans 14 parla de com podem mostrar amor i respecte al proïsme en qüestions quotidianes. L'apòstol presenta aquí les dificultats que sorgeixen quan fins i tot entre cristians hi ha diferència d'opinions sobre certs temes. A la Roma de l'època, es feien rituals i sacrificaven animals a déus. La carn d'aquests animals es venia al mercat, i per les seves característiques era carn de bona qualitat. Hi havia cristians que no tenien cap problema a comprar i menjar aquesta carn, ja que per a ells era tan sols bona carn. Tot i això, altres creients no podien acceptar el fet que aquesta carn hagués estat sacrificada a ídols, i ells no només no la consumien, sinó que veien malament que altres la consumissin. Pau presenta una altra situació per la qual hi havia divisió; els jueus celebraven dies tradicionalment solemnes per a la seva religió, però els creients gentils que vivien a Roma no celebraven les festes jueves, i molts, com diu el text, consideraven que tots els dies eren iguals. Alguns jueus els jutjaven per això i els pressionaven perquè observessin aquestes festes.
Així que veiem que el problema és que alguns pensaven que els que no actuaven com ells eren molt dogmàtics i altres jutjaven els que no respectaven les seves tradicions, considerant-los liberals. Pau es dirigeix a tots dos extrems per mostrar-los com ha de funcionar l'amor i el respecte bíblic en situacions com aquestes.
És important que notem que aquestes qüestions eren extrabíbliques; és a dir, la Paraula de Déu no especificava el que havien de fer en aquestes situacions. Per exemple, aquells que menjaven la carn no estaven participant en l'adoració o ofrena a déus, cosa que hauria estat desobediència directa al mandat de Déu d'adorar només Déu. Tampoc no es discutien diferències d'opinió sobre si es podia robar o no, si cal mentir o si està permès desobeir de qualsevol manera Déu. No hi ha lloc per a la nostra opinió quan Déu ha donat un manament. Aquestes qüestions estaven tractant diferències de preferències.
M'agrada com contesta Pau a banda i banda, deixant clar que Déu és el que ha de jutjar, i no nosaltres als servents de Déu.
Diu a Romans 14:4-5*: “Qui ets tu per jutjar el criat d’altre? Que segueixi ferm o que s’enfonsi, és cosa del seu amo. Tanmateix, es mantindrà ferm, que el Senyor té la força que cal per a sostenir-lo.”
Déu està deixant clar que cadascú de nosaltres hem de donar comptes a Déu, nostre Senyor. Així que qui és un altre per jutjar el servent del Senyor? Quan jutges un altre per una qüestió o altra que Déu no ha manat o prohibit, estàs jutjant “el criat d'un altre” diu el text; o sigui, estàs jutjant com aquest servent serveix el seu Senyor, Déu mateix. Si cau, diu, el seu Senyor se n'encarregarà, però ens diu el text que no caurà, sinó que es mantindrà ferm perquè “el Senyor té la força que cal per a sostenir-lo.”
Així que no donem gaires voltes a temes de preferències. Com diu el verset 5, “Uns diferencien l’un dia de l’altre, uns altres els consideren tots iguals. Que cadascú mantingui el seu parer personal.” Demanem a Déu que la nostra ment estigui totalment sincronitzada amb la seva, perquè servim a aquell a qui devem tota honra i obediència.
Si veus algun germà que peca, ajuda'l, comunicant el que Déu ha dictat a Sa Paraula. Però si el que et molesta és un tema personal, no menyspreïs el teu germà pels seus principis personals; porta el cas davant el Senyor teu i seu en amor, i viu tu per a Déu, perquè Crist va morir per tu i per ell, i tots dos haureu de donar comptes davant Déu, ens diu el text.
Jutges algú perquè fa coses que tu no faries? Menysprees algú perquè li molesten coses que tu creus que no tenen importància?
Pau acaba el capítol prescrivint una solució per a aquestes situacions en què regna el respecte i l'amor al proïsme. Diu al verset 15: “Ara bé, si pel que tu menges fereixes el teu germà, ja no actues amb l’amor degut. No permetis que una cosa com el teu menjar arruïni aquell pel qual Crist va morir. Que el regne de Déu no ha de consistir en menjars i begudes, sinó en honradesa, pau i joia en l’Esperit Sant”
Recordem allò que és important; si podem evitar ofendre un germà, estarem mostrant amor, i si podem aprendre a no ofendre'ns fàcilment, estarem respectant i estimant el proïsme.
“Així que, seguim allò que contribueix a la pau i a la mútua edificació” diu el verset 19. Fent això, estarem agradant a Déu i creixent en gràcia amb el nostre proïsme.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
