La carta als Romans comparteix un missatge pràctic per als creients de Roma i molt actual per als creients del nostre dia. Començant per mostrar-nos la cara més lletja de l'ésser humà, ens mostra també la bella faç del nostre Senyor, Creador, Sustentador i Salvador. La redempció de Déu s'ha fet possible tant per als jueus com per als gentils, de manera que qualsevol persona a qualsevol lloc del món i en qualsevol època històrica pot rebre el regal preciós de salvació. I amb la salvació no s'acaba tot; al contrari, amb la salvació comença una vida en companyia de l'Esperit Sant de Déu, el qual ens defensa, ens guia i ens encoratja a viure una vida aquí a la Terra que realment val la pena, mentre esperem amb paciència la vida eterna que ens espera en Crist. Tot això ens ha de portar esperança i goig.
L'apòstol, conscient que la nostra naturalesa humana ens continua donant problemes fins i tot després de conèixer Crist, tracta temes que poden fer que sigui difícil viure segons Déu ha establert. Personalment, batallem internament amb els nostres desitjos i les nostres limitacions. Encara que siguem creients, patim els mateixos problemes que la resta de la humanitat, vivint en un món espatllat pel pecat, que gemega i espera la redempció final. En el que és interpersonal, trobem sentiments d'orgull, renyines, i males intencions fins i tot entre els que tenim la determinació de viure dignes de nostre Senyor. Però tot això no enxampa el nostre Senyor per sorpresa. I per tant Pau ens recorda amb les paraules que va enviar als de Roma, que tot el que està escrit a la Paraula de Déu se'ns ha donat perquè puguem viure en esperança. (Romans 15:4-6)
I com conservem aquesta esperança? Pau continua dient: “Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, segons l’exemple de Crist Jesús, a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.” ROMANS 15:5-6*
La vida cristiana no està dissenyada per viure-la sols, en aïllament. Déu ens ha donat un mateix Esperit, i vol que el glorifiquem junts, a una veu. Això només s'aconsegueix quan cada creient glorifica Déu a la seva vida i està disposat a conviure amb altres en la mateixa fe en Crist Jesús.
Pau va dedicar la seva vida a compartir l'evangeli d'esperança amb aquells que no l'havien sentit, però també el veiem animant aquells que ja l'havien rebut perquè poguessin créixer en esperança. Aquesta convivència no només es podia apreciar en l'àmbit espiritual o emocional sinó també en el físic. Al verset 27 elogia els gentils que estaven ajudant econòmicament els jueus de Jerusalem que patien necessitat, perquè així com els gentils havien estat fets participants dels seus béns espirituals, aquests també sentien l'obligació de ministrar-los dels materials” (variació pròpia) . Els dona també instruccions sobre com protegir-se de falses doctrines, i d'aquells que utilitzarien l'evangeli per aprofitar-se'n. Això ho veiem als versets 17-20. I tot això amb els ulls posats a l'esperança que tenim en Crist, que un dia el mal serà denunciat i condemnat, i el bé prevaldrà. És amb aquesta veritat en ment que Pau pot deixar-los aquesta preciosa promesa al verset 20: “I el Déu de la pau aixafarà Satanàs sota els vostres peus ben aviat. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.” ROMANS 16:20*
És en aquesta esperança real i segura que l'apòstol expressa el seu desig per als creients de Roma i per a cadascun de nosaltres: “Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança”.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
