Benvinguts a una setmana especial on canviarem la nostra programació habitual per enfocar-nos més en els esdeveniments narrats a la Bíblia que són la culminació del ministeri terrenal de Jesús de Natzaret. Tots els dies d’aquesta setmana, farem lectures i parlarem dels esdeveniments importants que porten a la crucifixió i la resurrecció, l'obra salvifica de Jesús. És la nostra pregària que aquestes lectures i meditacions siguin de benedicció i us ajudin a meditar més en la nostra gran salvació.
Especial Setmana Santa. Diumenge de Rams
Per què anomenem a aquest diumenge “Diumenge de Rams? Què és el que celebrem? El Diumenge de Rams inicia la setmana que nosaltres denominem Santa. És Santa perquè durant aquesta setmana Jesucrist va culminar la seva gran missió aquí a la Terra, en morir per la humanitat i ressuscitar en victòria sobre el pecat i la mort. Jesús havia tingut un ministeri de predicació a tota Judea. Havia mostrat que era Déu mateix, fent miracles que uns altres no podien fer. I ara, pujava a Jerusalem per complir amb la tasca que l’havia portat aquí.
El Diumenge de Rams es diu així perquè en assabentar-se els seguidors de Jesús que ell arribava a Jerusalem, van anar a buscar fulles de palmera i el van esperar a l'entrada per rebre’l. Això no va ser un acte de tota la ciutat; seria una barreja d'aquells que havien sentit de les grans coses que feia Jesús i tots els seguidors que habitaven a Jerusalem. Llegim el relat a Lluc sobre aquest diumenge a la història. Recordem que el diumenge era pel poble jueu un dia de treball; el primer dia de la setmana després del Sàbat, el dia de repòs. Però aquesta era la setmana en què se celebraria la pasqua, així que molta gent arribava a la ciutat per assistir a la celebració.
Lluc 19.28-44«anava al davant pujant cap a Jerusalem. Quan fou a prop de Betfagé i Betània, ja tocant a la muntanya anomenada de les Oliveres, va enviar dos dels seus deixebles i els digué: “Aneu al poble que hi ha davant vostre, i, en entrar-hi, trobareu un pollí fermat que cap home no ha muntat mai. Desfermeu-lo i porteu-me’l. Si algú us pregunta per què el desfermeu, contesteu: ‘El Senyor el necessita’.” Van marxar, doncs, els enviats, i ho van trobar tal com els ho havia dit. Mentre desfermaven el pollí, els amos els digueren: “Per què el desfermeu?” Ells contestaren: “El Senyor el necessita.” El van portar a Jesús, van cobrir el pollí amb els seus vestits i hi van fer muntar Jesús. Mentre ell avançava, estenien els seus mantells pel camí. Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la colla de seguidors van començar alegrement a lloar Déu amb grans crits, per tots els prodigis que havien vist, i deien: “Beneït el Rei, que ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!” Alguns dels fariseus que eren entre la multitud li digueren: “Mestre, renya els teus deixebles.” Ell respongué: “Us asseguro que, si aquest callen, cridaran les pedres.” Quan ja era a prop, veié la ciutat i, plorant per ella, va dir: “Si també tu sabessis trobar en aquest dia el que et pot dur a la pau! Però ara ho desconeixes. Vindran damunt teu dies en què els teus enemics t’envoltaran amb trinxeres, t’assetjaran i t’estrenyeran per tots costats, i t’arrasaran amb els teus habitants a dins, i de tu no deixaran pedra sobre pedra, per no haver reconegut el temps en què se’t visitava.”» LLUC 19:28-44 BEC
Sabies que el profeta Zacaries havia profetitzat la seva entrada a Jerusalem muntat sobre un pollí?
Zacaries 9:9 «Alegra’t amb entusiasme, filla de Sió! Fes crits d’alegria, filla de Jerusalem! Heus aquí que el teu rei ve cap a tu, just i victoriós, humil i muntat sobre un ase, sobre un pollí, un fill de somera.» ZACARIES 9:9 BEC
Déu ja tenia aquesta setmana a la seva agenda. Era necessari que Crist vingués a Jerusalem. Venia a la festa de la Pasqua l’Anyell de Déu, el que treuria el pecat del món.
Hauries estat tu entre les persones que sortien a adorar al Senyor aquell dia? Millor encara, adores tu al Senyor diàriament, a la quietud del teu cor? Perquè el Senyor no demana palmes ni mantells, no demana crits ni sacrificis, Déu vol que els que l'adoren, l'adorin en esperit i en veritat. Ho va dir Jesús a Joan 4.23 «Però s’acosta l’hora, més exactament, és ara mateix, que els qui realment són adoradors adoraran al Pare en esperit i en veritat; perquè aquesta mena d’adoradors és la que el Pare busca.» JOAN 4:23 BEC
