La gran aclamació a l'entrada triomfal de Jesús diumenge contrasta amb els esdeveniments de l'endemà. Marc ens explica que diumenge «Va entrar a Jerusalem, es dirigí al temple, i després d’una ràpida mirada pel recinte, com que ja era tard, se n’anà a Betània amb els Dotze.» MARC 11:11 BEC
Diumenge havia entrat Jesús al temple i havia observat el negoci que s'estava fent a la casa de Déu, però es va donar la volta i va marxar perquè ja es feia tard. La neteja del temple seria un assumpte que hauria d'esperar per l’endemà. Dilluns va tornar a entrar Jesús al temple i aquesta vegada no va entrar per observar. Mateu 21:12-14«Després, Jesús va entrar al temple i n’expulsà tots els qui hi venien i compraven, i bolcà les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i els deia: “Diu l’escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.” Llavors se li aproparen cecs i coixos en el temple, i els va guarir.» MATEU 21:12-14 BEC
Jesús no podia ignorar el que va trobar al temple. El lloc que havia de ser sant s'estava fent servir per aprofitar-se dels que venien per adorar. Es canviava monedes i venien animals pel sacrifici de manera injusta. Sabem que la pràctica era inflar els preus, ja que la gent els hauria de comprar al temple si no volien viatjar amb animals i córrer el risc que es fessin malbé pel camí. Jesús amonesta els líders religiosos per la seva mala gestió de la casa del seu Pare i després demostra pel seu exemple la compassió de Déu, rebent cecs i coixos i sanant-los. Així que els fariseus, aquells religiosos encarregats dels assumptes del temple, estaven molestos amb ell.
Mateu 21:15-17«Els principals sacerdots i els mestres de la Llei, en veure els miracles que feia, i els infants que cridaven dins el temple: “Hosanna al Fill de David!”, es van indignar, i li digueren: “¿És que no sents el que criden aquests?” Però Jesús els respongué: “Sí que ho sento. ¿No heu llegit mai: De la boca dels infants i dels nodrissons n’has fet una lloança?” I deixant-los plantats sortí fora de la ciutat cap a Betània, on passà la nit.» MATEU 21:15-17 BEC
La gent va començar a saludar Jesús de la mateixa manera que ho havien fet a l'entrada triomfal. Hosanna, que vol dir, “salva'ns, per favor” i estaven cridant Jesús “el fill de David”, un títol messiànic. Un cop més els fariseus volien que Jesús els fes callar, però ell els va dir que la lloança dels joves era perfecta, citant el Salm 8:2.
Lluc 20:1-8«Un d’aquells dies, mentre ell ensenyava al poble en el temple i anunciava la bona nova, es van presentar els principals sacerdots amb els mestres de la Llei i els ancians, i li preguntaven: “Digues-nos, amb quina autoritat fas això; o, qui és el qui t’ha donat aquesta autoritat?” Ell els va contestar: “Jo també us preguntaré una cosa; digueu-me: el baptisme de Joan, era del cel o era dels homes?” Entre ells anaven cavil·lant i es deien: “Si diem del cel, dirà: “Per què no el vau creure?” I si diem: dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.” I van contestar que no sabien d’on era. Aleshores Jesús els digué: “Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat actuo així.”» LLUC 20:1-8 BEC.
Jesús va decidir no contestar-los, perquè sabia que buscaven ocasió per acusar-lo, i la seva hora no havia arribat. Encara tenia assumptes per atendre els dies que seguien.
Pensem un moment avui. Déu ens diu que el nostre cos és temple de l'Esperit Sant, si és que hem cregut en Crist per a salvació. Si el nostre cos és temple, què necessita el Senyor netejar perquè Ell se senti honrat de debò?
