Durant els dies que Jesús va estar a Jerusalem, no es va quedar a casa meditant sobre allò que l'esperava. El veiem que va aprofitar el temps ensenyant. Dilluns de camí al temple per netejar-lo, havia vist una figuera plena de fulles. S'havia apropat per veure si tenia fruit, però no en va trobar cap. Jesús va maleir la figuera en senyal de la nació d’Israel que també semblaven tenir fruit, però en realitat la seva religió era estèril. Dimarts de camí a la ciutat, Jesús i els seus deixebles van passar la mateixa figuera que Jesús havia maleït el dia anterior.
Marc 11:20-22«L’endemà al matí, quan passaven per allí, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. Pere se’n recordà i li digué: “Rabí, mira, la figuera que vas maleir s’ha assecat.” Jesús els respongué: “Tingueu fe en Déu”.» MARC 11:20-22 BEC
Recordem, Jesús no va maleir la figuera perquè estava frustrat o enfurismat. Era un senyal del judici de Déu contra la religió estèril del seu poble. Per això Jesús aprofita l'oportunitat per animar els seus deixebles a confiar en Déu. Un cop entrat a la ciutat, Jesús es va posar a ensenyar al poble del judici de Déu contra la rebel·lia del seu poble.
Lluc 20:9-26«Llavors es posà a contar al poble aquesta paràbola: “Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i va marxar per una llarga temporada. Al seu moment va enviar als vinyaters un dels seus criats a fi que li donessin la part corresponent de la collita de la vinya, però els vinyaters, després d’apallissar-lo, el van fer tornar de buit. Va enviar de nou un altre criat; a aquest també, després d’apallissar-lo i d’ultratjar-lo, el van fer tornar de buit. Encara els va tornar a enviar un tercer criat, però també a aquest el van malferir i el van foragitar.»
«Llavors l’amo de la vinya digué: ‘Què puc fer? Els enviaré el meu fill estimat; potser a ell el respectaran.’ Quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: ‘Aquest és l’hereu; matem-lo per quedar-nos l’heretat.’ Llavors el tragueren fora de la vinya i el van matar. Què penseu que els farà l’amo de la vinya? Vindrà, exterminarà aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.” Els qui escoltaven van dir: “Déu no ho permeti.” Però ell, mirant-se’ls, els digué: “Què vol dir, doncs, allò que diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaren els constructors s’ha convertit en la clau de l’arc? Tothom que caigui sobre aquesta pedra s’hi destrossarà; i al qui li caigui al damunt el farà miques.” Els mestres de la Llei i els grans sacerdots volien agafar-lo en aquell mateix moment, perquè havien comprès que la paràbola es referia a ells, però van tenir por del poble.»
«Llavors es posaren a l’aguait i li van enviar uns espies que, fingint-se homes de bé, el poguessin atrapar en alguna paraula que digués, a fi de poder-lo lliurar a la jurisdicció i a l’autoritat del governador. I li van preguntar: “Mestre, sabem que parles i ensenyes com cal, i que no tens favoritismes, sinó que ensenyes en veritat el camí de Déu: ens és permès de pagar el tribut al Cèsar o no?” Ell, però, que s’havia adonat de la seva astúcia, els digué: “Ensenyeu-me un denari. De qui són la imatge i la inscripció que porta?” Li respongueren: ”Del Cèsar.” Llavors els digué: “Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” Així no el pogueren sorprendre en cap paraula davant del poble, i sorpresos de la seva resposta, van callar.» LLUC 20:9-26 BEC
Fixa't. Jesús utilitza aquesta ocasió per recordar als que buscaven ocasió per acusar-lo que cada persona és portadora de la imatge de Déu. Déu, en el moment de la creació, ens va fer a imatge seva. Les monedes dels romans portaven gravades la imatge del Cèsar, per la qual cosa Jesús els diu “doneu a Cèsar el que és de Cèsar,” és a dir: ja que la moneda porta la seva imatge doneu-li el tribut que demana. Però molt més important, si nosaltres portem gravada la imatge de Déu, no seria lògic que el nostre ésser li donés tribut i l’honra a Déu?
