Jesús s'estava identificant clarament com a Déu. Això molestava els fariseus i els escribes, líders religiosos de l'època.La profecia deia que el Crist, el Messies havia de venir del llinatge del rei David.
“Llavors ell els va dir: Com diuen que el Crist és fill de David?Doncs el mateix David diu al llibre dels Salms: Va dir el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics per estrada dels teus peus. David, doncs, l'anomena Senyor; com aleshores és el seu fill?”
Jesús està dient. David va anomenar al Messies que havia de venir, Senyor, posant-se sota la seva autoritat. Així, qui seria realment el Messies? No era fill de David en el sentit que David seria superior al Messies, sinó que el Messies, el Crist, era molt superior a David, ja que David mateix el va anomenar Senyor.” Això causava gran regirat entre aquests líders. Però Jesús va continuar acusant els escribes de no creure les Escriptures que ells mateixos copiaven. «Llavors, davant de tot el poble, va dir als seus deixebles: “Guardeu-vos dels mestres de la Llei, que es complauen a passejar-se amb vestidures llargues i busquen les reverències a les places, els seients principals a les sinagogues i els llocs d’honor als convits; que devoren els béns de les viudes sota capa de fer llargues pregàries. Aquests seran condemnats més severament.»LLUC 20:45-47 BEC
Aquest mateix dia, dimecres, alguna cosa estava passant entre els deixebles de Jesús. Judes, el que havia establert amb Jesús durant aquests darrers tres anys, estava tramant un pla que revelava la seva veritable identitat.
Lluc 22:1-6«S’acostava la festa dels Àzims, anomenada també la Pasqua. Els principals sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera de perdre’l, perquè tenien por del poble. Aleshores Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. Aquest va anar a tractar amb els principals sacerdots i els oficials la manera com el posaria a les seves mans. Ells se n’alegraren, i van convenir a donar-li diners. S’hi va comprometre, i buscava una ocasió propícia per a entregar-lo sense que la gent se n’adonés.» LLUC 22:1-6 BEC
Com era possible que algú que s'havia assegut als peus de Jesús i havia escoltat l'ensenyament de la boca de Déu mateix el pogués trair així? Quantes persones escolten la Paraula de Déu i rebutgen Crist?
A Jeremies 2:13 Déu diu: «És un doble pecat el que ha comès el meu poble: m’han deixat a mi, font d’aigua viva, i han excavat per a ells cisternes, unes cisternes esquerdades que no podran retenir l’aigua.» JEREMIES 2:13 BEC
