Fins aquest punt de la setmana, Jesús havia estat ensenyant al temple cada dia. Ja no tornava a Betania a la nit sinó que acampava amb els seus deixebles a Getsemaní, un hort als vessants de la muntanya de les oliveres. Ara, dijous a la tarda, es preparava per celebrar el sopar pasqual amb els seus deixebles en una estança alta a la ciutat.
Lluc 22:7-46«Va arribar el dia dels Àzims, en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual, i Jesús envià Pere i Joan dient-los: “Aneu a preparar el sopar pasqual que hem de menjar.” Ells li preguntaren: “On vols que el preparem?” Els va dir: “Mireu, entrant a la ciutat us vindrà a trobar un home que porta un càntir d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri, i digueu a l’amo de la casa: ‘El Mestre et pregunta: Quina és l’estança on he de fer l’àpat pasqual amb els meus deixebles?’ Aleshores ell us ensenyarà, en el pis de dalt, una sala gran ja preparada. Prepareu-lo allí. Se’n van anar i ho van trobar tot tal com els havia dit, i van preparar-hi el sopar pasqual. Quan va arribar l’hora, Jesús es va posar a taula amb els apòstols, i els digué: “Tenia gran desig de menjar aquest àpat pasqual amb vosaltres, abans del meu patir.» LLUC 22:7-15 BEC
Jesús va fer una cosa inesperada després d'aquest sopar. Utilitzant els elements del sopar, el pa sense llevat i el fruit de la vinya, Jesús va establir una representació del que passaria l'endemà. El seu cos seria trencat i la sang vessada en una creu romana.
«Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que tingui l’acompliment en el Regne de Déu.” Llavors prengué una copa i, després de pronunciar l’acció de gràcies, hi afegí: “Preneu això i repartiu-ho entre vosaltres, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que el Regne de Déu sigui establert.” Després prengué pa, va pronunciar l’acció de gràcies, el va partir i els el donà tot dient: “Això és el meu cos, que es lliura per vosaltres. Feu això en memòria meva.” Havent sopat va fer el mateix amb la copa, tot dient: “Aquesta és la nova aliança en la meva sang, que es vessa per vosaltres. Però, mireu: la mà del qui em traeix és aquí, amb mi, damunt la taula. El Fill de l’Home certament fa el seu camí tal com havia estat decretat, però ai d’aquell home per mitjà del qual és lliurat!” Llavors es van posar a fer càbales entre ells sobre qui del grup podia ser capaç de fer això.» LLUC 22:16-23 BEC
Sembla difícil que en un moment tan sobri, els deixebles pogueren estar preocupats pel tema de la seva posició al futur regne de Crist, però així va ser. Jesús els havia rentat els peus perquè cap estava disposat a fer la feina d'un servent, però d'alguna manera encara no havien captat el missatge de la humilitat del seu Mestre.
«També es va produir una disputa entre ells sobre qui havia de ser considerat el més gran. Però ell els digué: “Els reis de les nacions les dominen, i els qui les regeixen són anomenats benefactors. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: el més gran de vosaltres s’ha d’igualar al més jove, i el qui mana s’ha d’igualar al qui serveix. Perquè, ¿qui és més gran, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No és el qui seu a taula? Doncs jo estic entre vosaltres com el qui serveix. “Vosaltres sou els qui us heu mantingut al meu costat en les meves proves. Per això jo disposo per a vosaltres un reialme, tal com el meu Pare ha disposat un reialme per a mi, a fi que mengeu i begueu a la meva taula en el meu Regne i seieu en setials regint les dotze tribus d’Israel. Simó, Simó! Mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat; però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.” Ell li va contestar: “Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó, i fins i tot a la mort.” Però Jesús li replicà: “T’asseguro, Pere, que no cantarà avui el gall que tu no hagis negat per tres vegades que em coneixes.” I els va dir: “Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni calçat, que us va faltar res?” Ells li van contestar: “No res.” Els digué: “Doncs ara, el qui tingui bossa que la prengui, i també el sarró; i el qui no en tingui, que es vengui el mantell i es compri una espasa. Perquè us asseguro que en mi s’ha de complir allò que diu l’Escriptura: Fou comptat entre els delinqüents. Ja que tot el que es refereix a mi es va complint.” Ells li digueren: “Senyor, aquí tenim dues espases.” Ell els respongué: “Ja n’hi ha prou.” Llavors va sortir i es dirigí, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. I el van seguir també els deixebles. En arribar al lloc els digué: “Pregueu perquè no entreu en temptació.” Llavors es distancià d’ells com a un tir de pedra, i, posat de genolls, pregava: “Pare, si vols, allunya de mi aquesta copa; però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.” Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Sentint l’angoixa punyent pregava amb més intensitat, i la seva suor se li tornà com gotes de sang que queien a terra. Quan s’aixecà de la pregària, va anar cap a on eren els deixebles i els va trobar adormits, vençuts per la tristesa, i els digué: “Què feu dormint? Alceu-vos i pregueu per no entrar en temptació.”» LLUC 22:24-46 BEC
Molt va passar aquell dia en què menjarien el xai de la pasqua. Els deixebles van buscar el lloc i el xai, el van preparar, i van poder ajuntar-se aquella nit a dinar amb el Senyor el que s'anomena fins avui el darrer sopar. Jesús sabia què seguiria a aquest sopar.
Sabia que arribava la seva hora. Però els seus deixebles no ho anticipaven. Per ells era una altra pasqua més. Tot i que Jesús els estava avisant del que venia, ells no arribaven a entendre-ho.
Potser per això encara discutien sobre qui era el més gran entre ells, qui podria ser qui no seguia el Senyor amb tot el seu cor, o quantes espases tenien en possessió. El fet que s’acostava i que no arribaven a entendre explica que després de sopar, quan van anar a l'hort a pregar, els deixebles es quedessin adormits mentre Jesús agonitzava en pregària. El seu Pare sí que sabia el que venia, i li va enviar un àngel que l'enfortís. Jesús, enfortit i disposat a dur a terme l'obra a què havia vingut aquí a la terra, va despertar els seus deixebles i els va animar a pregar, per no entrar en temptació. Simó Pere, el que pensava estar ferm, el que va prometre seguir Crist fins a la mort no sabia que una gran temptació li vindria.
Estàs tu atent a les temptacions que et puguin venir? Passes temps de pregària per ser enfortit? És fàcil descuidar-nos quan no entenem que la prova s'aproxima. Potser per això el Senyor ens exhorta a vetllar pregant. No que hem de pregar i no dormir, però recordem que la nostra força per superar les proves ve de Déu. No siguem com els deixebles aquella nit a Getsemaní, perquè perdrem l'oportunitat d'enfortir-nos en el poder de la força de Déu.
