Si algú et preguntés per què actues com actues, pot ser que t'agafi desprevingut i no sàpigues què contestar. Moltes vegades la resposta acaba sent ”perquè així m'han ensenyat” o “perquè sóc així”.
Quan Pau escriu a Titus enumerant les característiques que els cristians han de demostrar, li explica el motiu de viure dignament. Als versets 11-13* Pau ens recorda que la raó per la qual podem viure així és “Perquè s’ha manifestat la bondat de Déu que porta salvació a tots els homes, i ens instrueix perquè, renunciant a la vida impia i als desigs mundans, portem una vida assenyada, justa i pietosa, en aquest temps, mentre esperem el feliç acompliment del nostre anhel, que és la manifestació gloriosa del gran Déu i Salvador nostre, Jesucrist”.
Ningú no pot viure una vida de total dedicació als altres. Com a humans, volem fer el bé als altres sempre que no trastorni la nostra manera de vida. Donem quan ens sobra, del nostre temps i els nostres diners, mostrem empatia per als que són com nosaltres, i estimem els que ens mostren respecte i amistat. Però si pensem que això és amor cristià, ens equivoquem. Això es podria qualificar de reciprocitat. Ho pot fer qualsevol persona, fins i tot sense tenir l'Esperit de Déu.
Tot i això, l'amor cristià és impossible sense el poder de l'Esperit Sant. Donar més enllà del que et sobra no és lògic, però llegim als evangelis que la vídua va donar gran percentatge dels seus diners i Jesús la va lloar. El rei David va dir que no donaria a Déu del que no li costa res, reconeixent tot allò que Déu mereixia. Quan Jesús va ensenyar que havíem d'estimar els nostres enemics, no compartia idees lògiques de com mostrar empatia, sinó que estava ensenyant allò que ell va demostrar amb la seva vida i fins i tot amb la seva mort. Crist va morir per tots, no volent que cap mori. Al capítol 3 de Titus llegim de la bondat i l'amor de Déu. Quan reconeixem l'obra de Crist a la creu i la seva gràcia salvadora, només podem renunciar a la impietat i a qualsevol desig mundà, portant una vida assenyada, justa i pietosa el desig de viure sòbria, justa i pietosament per l'obra de l'Esperit Sant.
No hi ha manera de viure així per la nostra pròpia determinació; és sobrenatural. El més natural és fer allò que ens fa sentir bé, per la llei del mínim esforç. Però al verset 16* del primer capítol, Pau denuncia aquells que “Manifesten conèixer Déu, però amb les seves obres el neguen, ja que tenen un comportament abominable i rebel, i són incapaços de fer cap bona acció”.
El Senyor ens ha estimat tant que ens ha netejat, regenerat, renovat, i ens ha donat el poder per viure com a Ell li agrada. Hem de professar Déu amb la nostra boca, però encara més important, els nostres fets han de corroborar la nostra professió.
Que siguem el millor anunci de la gràcia de Déu. Que en el nostre entorn portem el missatge de Crist, proclamant-lo amb la nostra vida, perquè vegin i creguin en aquell que els va estimar.
* BEC: Bíblia Evangèlica Catalana
