Shows
Contes per telèfon8. Brif, bruf, braf*BRIF , *BRUF , *BRAF
Dos xiquets estaven jugant, en un tranquil pati, a inventar-se un idioma especial per a poder parlar entre ells sense que ningú més els entenguera.
- *Brif, *braf -va dir el primer.
- *Braf, *brof -va respondre el segon.
I van soltar una rialla.
En un balcó del primer pis hi havia un home vellet llegint el periòdic, i asomada a la
finestra de davant hi havia una velleta, ni bona ni roïn.
- Que simples són eixos xiquets! - va dir la senyora.
Però el bon home no estava d'acord:
- A mi no m...
2020-04-3001 minContes per telèfon7. Els homes de mantegaELS HOMES DE MANTEGA
Joanet el perdut, era gran viatger i famós explorador, va arribar una vegada al país dels homes de mantega. Si els tocava el sol es fonien, per la qual cosa havien d'estar sempre a l'ombra, i vivien en una ciutat en la qual en lloc de cases hi havia frigorífics. Joanet es passejava pels carrers i els veia apuntats a les finestretes dels seus frigorífics, amb una
bossa de gel al cap. En la porta de cada frigorífic hi havia un telèfon per a parlar
amb l'inquilí.
- Hola?
- Diga.
...
2020-04-3001 minContes per telèfon6. El camí de xocolateEL CAMÍ DE XOCOLATE
Una vegada, tres germanets de Barletta es van trobar, anant pel camp, amb un camí molt llis i de color marró.
- Què serà?—va dir el primer.
- Fusta no és— va dir el segon.
- Ni carbó—va dir el tercer
Amb la finalitat de saber-ho,els tres es van agenollar i van donar una xuplaeta.
Era xocolate, era un camí de xocolate! Van començar a menjar un trosset i després un altre, i un altre... Va arribar la nit i els tres germanets encara estaven allí menjant-se el camí de xocolate fins que no va que...
2020-04-3001 minContes per telèfon5. El país amb el des davantEL PAÍS AMB EL DES DAVANT
Joanet el perdut era un gran viatger. Viatja que et viatja, va arribar al país amb el des davant.
- Però quina classe de país és este? -va preguntar a un ciutadà que descansava baix d’un
arbre.
El ciutadà va traure de la butxaca una navaixa i li la va ensenyar ben oberta sobre la palma de la mà.
- Veu això?
- És una navaixa
- S'equivoca. Això és una “desnavaixa”, és a dir, una navalla amb el “des” davant. Serveix
per a fer créixer els llapis quan estan desgastats, i és m...
2020-04-3002 minContes per telèfon4. El país sense puntaEL PAÍS SENSE PUNTA
Joanet el Perdut era un gran viatger. Viatja que et viatja, va arribar una vegada a un poble en què els cantons de les cases eren redons i els sostres no acabaven en punta, sinó en una suau corba. Al llarg del carrer hi havia un jardí ple de roses, i a Joanet se li va ocórrer posar-se una en la mà. Mentre tallava la rosa estava molt atent per a no punxar-se amb les
espines, però de seguida es va adonar que les espines no punxaven; no tenien punta i
semblaven de goma, i feien...
2020-04-3003 minContes per telèfon3. L'edifici de gelatL'EDIFICI DE GELAT
Una vegada a Bolonya van fer un edifici de gelat, en la mateixa plaça Major, i els xiquets
venien des de molt lluny per a donar-li una xuplaeta
El sostre era de nata; el fum de les ximeneies, de cotó dolç; les ximeneies, de fruita confitada. La resta: les portes, les parets i els mobles, tot era de gelat.
Un xiquet molt xicotet s'havia agafat a una taula i li va llepar les potes una a una, fins que
la taula li va caure damunt amb tots els plats; i els plats eren de gelat de xoc...
2020-04-3002 minContes per telèfon2. L'edifici que calia trencarL'EDIFICI QUE CALIA TRENCAR
Fa temps, la gent de d’un poble que es diu Busto estava preocupada perquè els xiquets ho trencaven tot. No parlem de les soles de les sabates, dels pantalons, no: trencaven els cristalls jugant a pilota, trencaven els plats en la taula i els gots en el bar, i si no trencaven les parets era únicament perquè no disposaven de martells.
Els pares ja no sabien què fer ni què dir-los, i es van dirigir a l'alcalde.
– Els posem una multa? – va proposar l'alcalde.
– Moltes gràcies – van exclamar els pares -, però així, els que hauríem de pag...
2020-04-3005 minContes per telèfon1. Joanet el despistatJOANET EL DESPISTAT
- Mamà, vaig a donar un passeig
- Bé, Joanet, però vés amb compte quan creues el carrer.
- Està bé, mamà. Adéu mamà.
- Eres tan despistat...
- Sí, mamà. Adéu, mamà.
Joanet marxa molt content i durant el primer tram de carrer posa molta atenció.
De tant en tant es para i es toca.
- Estic sencer? Sí - i riu només.
Està tan content de la seua pròpia atenció, que es posa a botar com un ocellet, però
després es queda mirant encantat els aparadors, els cotxes i els núvols, i , lògic...
2020-04-3003 min